Opinió

MONET EL REVOLUCIONARI

Sempre m’han fascinat els pintors impressionistes, en especial Monet. Potser per això no trobo mai el moment de marxar del Museu d’Orsay; ni del Marmottan, on hi ha Impressió sol naixent –el llenç que va donar el tret de sortida al moviment–, ni de la sala oval del l’Orangerie, on hi ha la sèrie dels nenúfars. Fins i tot, l’última vegada que vaig anar a París, em va agafar el rampell d’agafar un tren fins a Giverny per veure la casa on havia viscut més de quaranta anys. Una casa taller que va anar ampliant i fusionant amb el jardí d’aigua d’inspiració japonesa que l’envoltava. No vaig calcular que, a mitjan abril, els nenúfars encara no haurien florit!

Quan em vaig assabentar que s’inaugurava el Centre d’Arts Digital de Barcelona amb una exposició immersiva de Monet, no vaig trigar a deixar-m’hi caure. A més, era una oportunitat per tornar a posar als peus a l’Ideal, un edifici emblemàtic del barri de la Plata que ha protagonitzat durant més d’un segle la vida cultural del Poblenou. S’ha fet servir tant de plató de TV, com de pista de patinatge, de ring de boxa, de teatre de varietés i, sobretot, de sala de cinema. Entre la visió de l’última sessió –amb un Alfredo Landa fent de semental a Paco el seguro– i l’aposta per la realitat virtual actual, hi ha un abisme similar al que separava l’art figuratiu de l’impressionista a finals del segle XIX.

En un primer moment, els representants d’aquest moviment artístic van ser rebutjats per l’elit francesa. No se’ls permetia exposar als llocs habituals, se’ls titllava de revolucionaris, se’ls acusava d’anar en contra de les normes de la pintura. I tot això perquè van decidir pintar a l’aire lliure –Monet fins i tot es va comprar un bot que feia servir de taller flotant!–, i donar més importància a la llum i al color, que no pas al dibuix. De fet, tan bon punt us poseu les ulleres de realitat virtual, entrareu directament dins d’alguns dels seus quadres més cèlebres, com els camps de gallarets, les boires de Londres, els fums de l’estació de Saint-Lazare, els penya-segats de Le Havre, els nenúfars de Giverny... I potser pensareu, com jo, que l’efecte de copsar el raig de llum sobre l’aigua és una de les subtileses més belles de la història de l’art.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor