Opinió

A fons

CAPS DE SETMANA DE TRES DIES

En poc temps, els caps de setmana començaran dijous per la demanda de més conciliació familiar i laboral
A Finlàndia, les setmanes de quatre dies feiners podrien ser una realitat molt aviat

Vuit hores per treballar, vuit per descansar i vuit per estar en família o gaudir de l’oci i la diversió. Aquest esquema dels tres vuits que repartia les hores d’una jornada va tenir el seu origen el 1817, quan l’empresari gal·lès Robert Owen –un socialista utòpic– el va implantar a la seva fàbrica New Lanark primer i a les colònies de New Harmony, als EUA, el 1825. Durant aquests dos segles hi ha hagut molta lluita sindical perquè el món obrer abans i els assalariats ara poguessin disposar de millors condicions laborals. Aquesta fórmula, com sempre amb moltes excepcions, és la que es manté avui, després de no poques exigències de la classe treballadora. Per això s’espera amb ànsia el divendres a la tarda, perquè comença el cap de setmana. Amb l’arribada de la tecnologia i una creixent reivindicació d’una millor conciliació entre la vida laboral i familiar, l’organització dels horaris canviarà, i molt. Ja hi ha propostes, tant d’iniciativa pública com privada, que van en la línia d’adoptar una setmana laboral de quatre dies amb un llarg cap de setmana que començaria el dijous al vespre. De moment, són iniciatives aïllades, però diversos experts ja vaticinen que en pocs anys la reducció de temps destinat a la feina serà una realitat, fins i tot sense aprimar gaire el salari, perquè els estudis conclouen que en reduir el temps a la feina la productivitat, la creativitat i la motivació es disparen.

La jove primera ministra finlandesa, Sanna Marin, de les files socialdemòcrates, ja ha demanat que s’implanti al seu país –que té 5,5 milions d’habitants– una setmana laboral de quatre dies i una jornada de sis hores per dia. La prova que es podria posar en marxa respon a la demanda d’una gran part de la societat: fer allò que a la persona li vingui de gust, com estar més amb la família, amb els amics i tenir temps per a l’esbarjo. La qüestió és si podrà ser compatible mantenir els desitjos de la gent i els interessos i les necessitats dels empresaris perquè a l’empresa li surtin els números a final de mes.

Si anem una mica més lluny, si s’analitza el resultat de l’experiència que ha impulsat Microsoft al Japó, tothom hi ha sortit satisfet. Es va provar de donar festa tots els divendres d’agost, sense rebaixar el salari, i es va comprovar que l’empresa havia augmentat les vendes prop d’un 40%. A més, tenint en compte que a l’estiu la calor és asfixiant al país nipó, es van produir estalvis en la factura de la llum propers al 30%. L’empresa fundada per Paul Allen i Bill Gates ha valorat positivament l’experiència, i la primera conclusió va ser que el treballador havia guanyat molta motivació. La conseqüència immediata és que en els propers mesos es tornarà a donar festa els divendres, encara que, en aquest cas, amb reducció del sou. Tot i així, el 90% de la plantilla es va apuntar a l’experiència que trenca amb segles de normes laborals excessivament tancades.

La firma pionera en la modificació de la jornada laboral va ser Perpetual Guardian, de Nova Zelanda, de 240 treballadors, que va establir quatre dies laborables i tres dies festius a la setmana. La conclusió: una victòria per a tothom. En aquell cas, no es va tocar el salari i el resultat final va ser que vuit hores menys de feina no van fer trontollar els beneficis de l’empresa durant els dos mesos de primavera que va durar l’experiment. El que es va notar més va ser, tal com explicava la seva direcció, que l’empleat va rendir més del que era habitual i sobretot que es va reduir l’absentisme. També es va manifestar un increment de satisfacció laboral i una millora de la salut. Una conclusió que es desprèn és que en moltes empreses potser s’escalfa massa la cadira...

Al marge de com vagin evolucionant aquests experiments duts a terme també a Suècia, i que també consten en el programa del Partit Laboral del Regne Unit o en les consolidades trenta-cinc hores de França, cal tenir present que les mesures que es vagin implementat de cara al futur no serviran per a tots els sectors. Segons els experts, aquests nous horaris s’adaptarien més a feines que no s’adrecin al públic. I també diuen que seria ideal la seva aplicació en departaments de màrqueting, disseny, centres de recerca i investigació, arquitectura i diversos sectors de l’administració.

La pregunta és si la implementació de jornades de quatre hores tindria futur a Catalunya. Alguns estudiosos ja han dit que cal anar a poc a poc i ser realistes, perquè aquí cal resoldre abans altres aspectes com la jornada contínua i una més gran flexibilitat dels horaris d’oficina, dos temes, per exemple, molt demandats pels sindicats i poc escoltats per les patronals. També cal tenir present que la manera de ser o la cultura d’una persona mediterrània o llatina sovint és diferent dels ordenats i sistemàtics treballadors de països nòrdics com Finlàndia, Suècia i Dinamarca, els que més avancen en la introducció de la reducció de la jornada laboral.

Sigui com sigui, amb la tecnologia i la demanda creixent de més conciliació familiar i laboral, ben aviat veurem força ambient els dijous al vespre, perquè ja haurà començat el cap de setmana per a molts treballadors que, a més, estaran més motivats que mai.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)