Opinió

Com hi ha món

oportunitat per A líbia?

Amb grans reserves de petroli i una situació estratègica, el país s’ha convertit en una peça clau de l’escenari mundial

Líbia –el país àrab que viu immers en un conflicte entre faccions des de la caiguda de Moammar al-Gaddafi– ha saltat aquests dies a les primeres pàgines de l’actualitat internacional amb el permís de l’Iran. Des de fa pràcticament una dècada (durant l’esclat de la Primavera Àrab), les lluites entre milícies, l’aparició i posterior assentament d’Estat Islàmic i la crisi política entre dues faccions han acabat enfonsant el país.

D’una banda, hi ha el general Khalifa Haftar. És l’home que domina bona part del territori i que va ser clau tant en l’arribada com en la caiguda de la dictadura de Gaddafi, que es va allargar durant quatre dècades. En aquest temps de conflicte, Haftar ha aconseguit el suport incondicional de Rússia. Alguns informes asseguren que Moscou està al darrere de l’arribada de mercenaris que s’haurien incorporat a les files del veterà general de 75 anys. En una jugada marca de la casa, Trump també li ha acabant donat suport. A l’altre bàndol, hi ha el govern de Trípoli, reconegut per les Nacions Unides i per una irrellevant comunitat internacional. Turquia també el reconeix com a legítim i hauria tirat endavant diverses accions per mantenir el primer ministre, Fayez al-Serraj. De fet, al novembre signava un important acord que dona accés a diferents gasoductes i va enviar soldats per donar suport al govern de Trípoli en el seu intent d’erigir-se com una emergent potència regional. Rússia i Turquia representen les faccions líbies, i amb la intenció d’aturar les hostilitats van convocar les dues parts a una cimera a Moscou que no va acabar amb acord. En aquest conflicte, els dos països han escollit bàndols enfrontats, no com en el cas de Síria, on finalment el primer ministre turc, Recep Tayyip Erdogan, va acabar al costat de Bashar al-Assad. Líbia s’ha convertit en una guerra d’interessos internacionals com al seu moment també ho va ser Síria. En el conflicte libi, Egipte, l’Aràbia Saudita i els Emirats Àrabs també donen suport al vell general, perquè veuen en el Govern d’Acord Nacional (GAN) d’Al-Serraj una amenaça, ja que alguns dels seus dirigents formen part dels Germans Musulmans.

Amb unes grans reserves de petroli i amb una situació geogràfica estratègica, Líbia s’ha convertit en una peça clau de l’escenari internacional. L’avenç de les tropes de Haftar des que va començar aquesta ofensiva l’abril passat ha suposat la mort de més de 280 civils i d’uns 2.000 combatents, segons dades de les Nacions Unides, a més de 146.000 desplaçats. La Unió Europea, en la cimera de Berlín que organitza Angela Merkel, té una nova oportunitat per deixar de ser un actor secundari i revertir la situació en un país que s’ha convertit (també) en el paradís de les màfies que trafiquen amb persones.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)