Opinió

Com hi ha món

viatge d’anada i tornada

L’augment de la violència a l’Amèrica Central té un impacte directe en els moviments migratoris

Fa poc més d’un any sortia de San Pedro de Sula, una de les ciutats més grans d’Hondures, el que es va anomenar la primera caravana de migrants. Els integrants tenien l’objectiu de recórrer milers de quilòmetres a peu per tal d’arribar als Estats Units. A mesura que avançaven els dies, el nombre de persones va anar creixent de manera exponencial i amb gent de totes les edats. A aquesta primera caravana la van seguir unes quantes més. Aquest èxode de milers de persones posa de manifest la problemàtica que des de fa anys castiga l’Amèrica Central: aquests països tenen una de les taxes d’homicidis més altes del món i són els primers de la llista pel que fa a violència a l’Amèrica Llatina. Hondures, el Salvador i Guatemala (l’anomenat Triangle Nord) pateixen l’augment de les bandes de carrer, dels homicidis i del narcotràfic. Molts hondurenys asseguren que no els queda més opció que fugir si volen sobreviure. Les esperances de poder travessar la frontera entre Mèxic i els Estats Units són cada vegada més minses. El camí per arribar-hi és llarg i feixuc, i n’hi ha molts que han optat per tornar cap a casa després d’experimentar les dificultats, sobretot si el viatge es fa amb menors.

Aquesta darrera caravana pateix encara més entrebancs que les anteriors. Davant l’allau migratori, el president dels Estats Units, Donald Trump, va optar per amenaçar Mèxic si deixava que la frontera fos porosa. El magnat va assegurar que posaria aranzels als productes mexicans si no controlava el pas de migrants. Les paraules de Trump sembla que han tingut un efecte immediat. En els darrers mesos, el nombre de retorns s’ha multiplicat. Els mètodes de les forces de seguretat mexicanes també s’han endurit: han fet servir gasos lacrimògens contra les persones que intentaven travessar la frontera i han emulat d’aquesta manera diverses policies del continent europeu que també van usar aquesta pràctica contra les caravanes de migrants que feien la que aleshores es va anomenar la Ruta dels Balcans (i que en la seva majoria eren sirians i afganesos que fugien de la guerra i la violència als seus països) i en alguns camps de refugiats grecs. Les polítiques de Trump ja són conegudes. De fet, la construcció del mur a Mèxic n’és un dels grans exemples, i les imatges de la caravana, la justificació que esperava per poder continuar amb el seu objectiu. El president mexicà, Andrés Manuel López Obrador, assetjat per l’economia i per una taxa de violència cada vegada més desbordada i preocupant, es veu obligat a acatar les decisions del veí nord-americà si no vol empitjorar la situació econòmica del seu país. Queda lluny la política de mà estesa que va marcar les primeres caravanes de migrants. I tot indica que trigarà a tornar.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)