Opinió

GOVERN TORRA: CLAUS D’UN FRACÀS

Hi ha un punt bàsic i tres de secundaris que expliquen per què s’ha arribat fins al col·lapse de la legislatura

Fa temps que era profecia i ara ho sabem: el govern ha fracassat. Per què?

1. Perquè la democràcia a Catalunya està segrestada pel poder judicial. Oblidar que vivim en un estat d’excepció de facto és sostreure’s de la part més rellevant. Governar en aquestes condicions és una proesa.

2. Perquè Esquerra no ha cregut mai en Torra. Això no és censurable. El que és inconcebible és votar algú a qui en privat prens per boig des del primer minut i minar alhora la credibilitat del personatge i el prestigi de la institució. No es pot fer oposició quan ets al govern.

3. Perquè el president no ha entès mai que té un soci amb idees pròpies. Manar és saber aglutinar sensibilitats, no pas atiar les discrepàncies. No es pot tractar part del govern com si fos l’oposició. L’assumpte de la pancarta n’és un bon exemple. En política cap acció no és bona ni dolenta per si mateixa, sinó en funció de les circumstàncies. Si volia portar el tema tan lluny per demostrar, si calien més proves, que l’Estat és el papu, havia de tenir el republicanisme arrenglerat. Estaríem parlant d’un judici perdut en el camí de guanyar una guerra. En canvi, ara parlem d’una parida. Té la raó, Torra? I tant. Però la raó pot ser una càrrega massa feixuga quan no tens prou braços per sostenir-la.

4. Perquè han fet com si el punt 1 no existís. Prioritzar els interessos partidistes ha estat l’única coincidència programàtica d’ERC i JuntsxCat.

La temptació seria fer un cop de puny ciutadà sobre la taula i dir que ja n’hi ha prou i que cal renovar els líders. Opció legítima, però equivocada. Cal evitar tant els nous xarlatans oportunistes com recuperar del fons d’armari vells pragmàtics fracassats. Empresonats o exiliats els millors, i amb Torra amortitzat, consolidar lideratges vol temps. N’hi ha de vàlids tant a Esquerra com a JuntsxCat. No és país per a impacients. Tenim molt a témer si no s’actua amb seny. Ep, no pas amb el seny dels porucs, sinó amb el que descriu Ferrater Mora: “L’autèntic seny no es limita a perseguir el que és més accessible, les realitats quotidianes i immediates; l’ideal del seny és perseguir el que és just, convenient i correcte, encara que aquesta persecució sigui en alguns instants l’acció més insensata que hom pugui imaginar.” Insensatesa no vol dir inconsciència.

Sigui com sigui, mentre esperem com evoluciona tot cal recordar també que “dels enfrontaments amb els enemics sovint se’n treu profit, però quan es combat contra els amics tan llastimós és vèncer com ser vençut”. No calen paraules pròpies quan tan bé ho va deixar escrit Petrarca.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)