Opinió

LA REPÚBLICA QUE BULL

QUI TROBA A FALTAR MESSI?

Una de les sorpreses (agradables) del confinament és que tampoc trobem tant a faltar l’esport si no és perquè no en podem fer

No sé si a vosaltres us passa, però des que ha començat el confinament si hi ha una cosa que no he trobat a faltar són els esports. Ep, no dic pas fer-ne, perquè no poder sortir ni a estirar les cames més enllà de la fleca o del supermercat generarà uns efectes col·laterals innegables en el nostre benestar físic. Bé, efectes col·laterals i frontals, depenent de si acumulem greixina a les cuixes, la panxa, la cansalada lateral o una mica arreu. Vull dir els esports professionals.

Els editors dels informatius continuen engaltant-nos impertèrrits una informació esportiva que es podrien estalviar perfectament i dedicar el temps a reportar-nos altres assumptes més interessants que si hi ha no sé quin campió de natació que s’entrena en un gibrell, un motorista que fa curses amb la Play o un futbolista que fa sotanes, altrament dites túnels, a les cadires del menjador. Malgrat tot, i a diferència del drama que ha significat la suspensió de Sant Jordi, per posar un exemple, en cap de les converses telefòniques, videoconferències, xats i xarxes socials diverses que segueixo he sentit ningú indignar-se, esverar-se, lamentar-se o estressar-se perquè no hi ha futbol. O bé tinc amics, coneguts i saludats que no són gaire de mirar esports, o bé alguns han començat a veure que es pot viure igual estalviant-nos la quota de les plataformes de pagament, o bé els futbolers pateixen en silenci perquè amb l’aigua que baixa no gosen queixar-se que Messi i companyia no saltin a la gespa si no és a la de les seves mansions enjardinades. Amb els problemes que tenim tots plegats, m’imagino que saber qui guanyarà la Champions o el Tour de França ara mateix ens preocupa entre poc i gens, i això que, segons analitza avui el nostre company Xavi Oltra en un magnífic dossier, l’escabetxada a les competicions és èpica.

Si vaig errat feu-m’ho saber, però tinc la impressió que aquesta vegada no se’n sortiran amb la clàssica recepta magistral de pa i circ que des de temps immemorials el poder ha fet servir per domesticar les masses. De pa en caldrà, i tant. Però em fa l’efecte que molta gent ha obert els ulls davant d’aquest circ que ens han venut fins ara, en què els gladiadors viuen com emperadors i els lleons, amb corbata, lluiten pels drets de retransmissió i les quotes de pantalla.

Segur que hi tornarà a haver esport d’elit, però qui sap si l’opinió pública haurà arribat a la conclusió que hi ha coses més importants a la vida que adorar esportistes. De moment, això de privilegiar els futbolistes amb els tests de coronavirus ja està generant certa polèmica. Bon senyal.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)