VOCACIÓ

Llegeixo unes declaracions al diari Deia del doctor Salvador Macip. Té por que un cop passi la urgència de la covid-19, les prioritats canviïn i els dirigents polítics segueixin sense fer cas dels metges i dels científics. I creu que això seria un greu error, perquè la pròxima pandèmia pot ser pitjor i cal estar ben preparats. Macip reivindica que s’inverteixi més i millor en investigació científica. I que es faci ara, abans no sigui massa tard. Un cop llegides, les declaracions, m’han vingut al cap unes paraules que Noah Gordon va escriure a la novel·la La doctora Cole: “Just en el moment del perill, però no abans, adorem a parts iguals Déu i el metge. Però un cop ha passat aquest perill, els paguem amb la mateixa moneda. A Déu, l’oblidem i al metge el menystenim, el menyspreem.” Canvieu Déu per científics i la lletra i la música són les mateixes. En Salvador, a part de ser metge és escriptor. A través de la ficció ha sabut explicar temes molt delicats. Amb precisió quirúrgica, en els seus llibres dissecciona la nostra societat. Recordo la seva última novel·la Els finals no arriben mai de sobte (Enciclopèdia catalana, 2019), sobre l’impacte emocional dels atemptats a les Torres Bessones de Nova York. Macip envernissa tota la història que suposa un canvi de paradigma amb reflexions sobre l’espècie humana, la medicina i la vida. I en un passatge, el protagonista, en Guillem, que és metge diu: “Som defectuosos. Tot el planeta ho és. La vida és defectuosa. Per definició. Si els organismes no mutessin encara seríem bacteris vivint en un toll. Tota la nostra existència es basa en una acumulació d’errors que, després de milions d’anys, ens ha convertit en el que som ara. Evolucionem quan ens equivoquem.” Macip investiga, escriu, llegeix, estima la seva vocació i reivindica per als del seu ram més i millors eines per poder salvar vides. Tanmateix, estic segur que no voldria haver de demanar-ho en cada entrevista que li fan i que voldria poder dedicar el temps a allò que el gran metge persa Avicenna respon a un jove Rob J. Cole a El metge, de Noah Gordon.

“–No dubteu mai de la vostra vocació? 

–Constantment. Quan em llevo i quan me’n vaig a dormir. La resta del dia estic massa enfeinat curant pacients com per pensar-hi.”