Opinió

Tribuna republicana

EL DECLIVI

Vivim uns dies en què sembla que la idea de declivi s’està instal·lant en forma de resignació
Malgrat tot, tenim al davant l’oportunitat de repensar moltes coses

Aquests dies, enmig de les diverses acusacions creuades entre polítics sobre si el model de gestió local que la independència comportaria seria més beneficiós o no –i que alguns han titllat de debat inoportú per les dramàtiques circumstàncies que estem vivint–, és quan he tornat a trobar en l’estimada filòsofa Simone Weil un refugi de pensament visionari i vigorós. Una dona jueva, que malgrat la seva curta vida, va fer les aportacions més crítiques, més compromeses amb l’humanisme i el feminisme i més viables en termes de progrés de la humanitat. Una certesa, aquesta, en la qual mai va deixar de creure.

La crítica a la centralització és tan legítima que només cal rellegir els seus Escritos históricos y políticos per trobar arguments que associen aquesta forma de poder amb el model de l’Antic Règim, o de Napoleó, o de l’Imperi Romà. La idea d’estat antic que ho vol controlar tot i que limita la capacitat comunitària d’autogestió i desenvolupament polític, ella l’associava a un model de poder repressiu i poc eficaç. Així doncs, sembla evident que el debat sobre el fracàs de la gestió ultracentralitzada hauria de poder trobar un encaix prudent, seré, intel·lectual i capaç de poder estimular visions constructives de cara al segle XXI, especialment pel que fa a Europa si vol sobreviure com a entitat política.

De fet, en plena era del govern de les ciutats, el model regional s’ha imposat en models pseudofederals als Estats Units, Alemanya i Suïssa, que denoten una clara eficiència i accepten com a naturals determinades friccions polítiques. La convivència en la bona governança exigeix un respecte a les regles de joc, i a l’Estat espanyol autonòmic, aquestes regles de joc sempre han estat fràgils. Tot i així, la jurisprudència del TC ha deixat clar que les competències transferides són molt més que la mera gestió. Sota el paraigua de la pretesa coordinació, ara mateix tornem a l’estratègia del cargol i a generar debats on les certeses ja no existeixen. La pandèmia és un escenari dramàtic, però amb aquesta excusa no podem acceptar com si res que la realitat política s’imposi via decret d’emergència, sense procés legislatiu ordinari i sense respectar els models assentats.

La defensa de models associats a comunitats més reduïdes també va ser el lema dels moviments antiglobalització de Porto Alegre: “Pensa globalment, actua localment.” Així doncs, la modernitat democràtica post-covid-19 ens convoca a tenir la ment oberta, els ulls amples i la capacitat d’adaptació orientada a enfortir la democràcia, no a menystenir-la. La pretensió de controlar xarxes o informació, de reduir els drets de reunió i de sobredimensionar la funció del control policial pot comportar aquest risc de declivi. I una vegada sacrifiques llibertats, la reversió és molt difícil.

Vivim uns dies en què sembla que la idea de declivi s’està instal·lant en forma de resignació, i res no fa pensar que el relat global apunti cap a l’optimisme. Malgrat això tenim al davant l’oportunitat de repensar moltes coses i d’aprofitar per assentar la democràcia en la idea de justícia i de llibertat. El sistema capitalista ha de ser repensat per enfortir les pimes, la dignitat laboral i l’economia productiva com a eix de la cosa pública. Els drets humans han de significar molt més que una declaració de principis. Hem d’aixecar el llistó de la nostra autoexigència.

Els que ens estimem la “cosa pública”, que som molts, independentistes o no, volem creure que no ens trobem al davant d’un declivi, sinó al davant de l’albada d’una nova dimensió de progrés de la humanitat. Les paraules de la filòsofa ens situen davant d’aquesta albada necessària: “Per desgràcia, els estats no poden agonitzar sense fer agonitzar al mateix temps moltes coses valuoses i moltes persones. Però la suma de les misèries i destruccions irreparables en l’àmbit de la matèria i de l’esperit, disminuiria si un nombre suficient de persones responsables poguessin ser bastant lúcides i bastant decidides per preparar i afavorir metòdicament la transformació que la humanitat, feliçment, no pot evitar en cap cas.”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor