Opinió

LES REIXES DE MONTELUPO

Aquests dies de confinament he tingut l’oportunitat de recuperar un llibre que vaig llegir per primera vegada fa una pila d’anys: Qui va arrancar les reixes de Montelupo? (Universitat de València, 2008). El seu autor és un dels principals historiadors italians de la demografia i l’economia, Carlo Maria Cipolla; però, en aquesta ocasió, entra de ple en el terreny de la microhistòria per explicar-nos l’experiència d’un petit poble de la Toscana, de poc més de 150 famílies, que va haver de fer front a la pesta del 1630. L’epidèmia en qüestió va provocar la mort d’1 milió de persones a tot Itàlia, la de 25 milions a Europa i va afectar de ple algunes ciutats com Milà i Venècia, que van perdre més de la meitat de la població. A banda dels efectes demogràfics i econòmics, aquella pesta va sacsejar de dalt a baix la societat d’aleshores.

En el llibre de Cipolla, escrit en un estil trepidant, que atrapa des de la primera pàgina, el lector hi trobarà un xoc entre tres protagonistes que avui, amb l’experiència d’aquestes setmanes de pandèmia, resulten fàcilment extrapolables. El primer és el frare Dragoni, el zelós representant del poder públic, que es veu obligat a aplicar mesures impopulars, com ara el confinament domiciliari, la neteja dràstica i la imposició de quarantenes. El segon protagonista és l’Església, representada pel rector Bontadi, que juga amb la psicologia de la por per tal de mantenir el control sobre els fidels, i no dubta a convocar processons o pregàries, totes d’efecte nefast per al control de la pesta. El darrer protagonista és el poble, que intenta evitar l’aïllament, tant perquè el condemna a la ruïna econòmica com perquè l’interpreta com una forma més de repressió dels poders oficials, tot i que també es resisteix al control moral de l’Església. El trencament de les reixes simbolitza la rebel·lia d’una societat que viu atrapada entre el desig de recuperar la quotidianitat i la desconfiança en els que el volen controlar. Han passat els anys, però, en el fons, són molts els ciutadans que es mostren disposats a trencar les reixes, ja sigui empesos per la inconsciència i l’egoisme o per la desconfiança en els poders públics. El problema és que aquestes reixes, com les de Montelupo, ens protegeixen a tots plegats.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor