L’OMBRA DE LA DEESSA

L’any 1901, l’artista Gustav Klimt va enllestir una pintura titulada Medicina, destinada a decorar el sostre de l’aula magna de la Universitat de Viena. Es tractava de la segona obra d’una trilogia teòricament dedicada al “triomf de la llum davant l’obscuritat”. L’artista ja havia tingut problemes amb la primera pintura, anomenada Filosofia, en què es representava una orgia descontrolada. En la segona, la deessa de la curació, Higiea, mirava solemnement mentre, al fons, la humanitat vivia en una lluita constant entre la vida i la mort. Malgrat els avenços científics, l’obscuritat seguia triomfant sobre la llum. Klimt tenia motius per al pessimisme. En pocs anys havia vist morir el seu pare i dos germans. La pintura va seguir un periple increïble. El Ministeri d’Educació es va negar a penjar-la, però la va reclamar per evitar que fos exposada a l’estranger, i fins i tot es va presentar a casa de l’artista, però aquest els va rebre amb una escopeta i van haver de marxar amb la cua entre cames. El repudi a l’obra, però, el van consumar els nazis, que la van destruir sense manies.

El quadre de Klimt i el perible que va seguir simbolitzen la lluita entre la llibertat i el poder, entre la creació i la barbàrie i, al mateix temps, entre el pessimisme existencialista i la fe en el progrés. La crisi del coronavirus ens ha mostrat la nostra fragilitat, malgrat la incontenible petulància d’algun dels seus membres o governants i la fe de la ciutadania en el sistema sanitari, val a dir que molt més demostrada en l’escenari de necessitat que no pas quan es tancaven quiròfans. I, malgrat tot, avui, com cent anys enrere, seguim atrapats en aquella lluita ferotge entre la ciència i la mort, a l’ombra de la deessa Higiea, incapaç de protegir-nos.