Opinió

Vista enrere

L’HONRADESA DE LA BENEMÈRITA

L’himne de la Guàrdia Civil comença d’aquesta manera: “Instituto, gloria a ti, por tu honor quiero vivir, viva España, viva el rei, viva el orden y la ley, viva honrada la Guardia Civil.” Malgrat els bons desitjos, la benemérita ha estat, d’ençà de la seva fundació, un cos controvertit, sistemàticament abocat a la polèmica. Només cal resseguir els darrers llibres de l’historiador Josep Clara –l’un dedicat a la presència del cos a Catalunya i l’altre, sobre la seva actuació a la frontera francoespanyola– per comprovar-ho. En el darrer llibre, per donar-ne exemple, s’hi pot llegir un informe de la policia de Figueres, datat del 1943, en què es denuncia que “tots els guàrdies civils de la Jonquera, probablement sense excepció, es dediquen al contraban”. La Guàrdia Civil apareix associada a la fosca actuació durant el franquisme, al saqueig dels fons reservats de José Luis Roldán, a l’horror d’Intxaurrondo i les misèries de Rodríguez Galindo o a les tortures denunciades sistemàticament per les Nacions Unides i Amnistia Internacional.

El darrer episodi poc honorable d’aquest cos apareix associat a la figura de Diego Pérez de los Cobos. El coronel, membre de l’Opus Dei, ja tenia un passat fosc, vinculat a casos de tortures a Kepa Urra Guridi i, després d’uns anys com a agregat de seguretat a l’ambaixada de Quito, va ser rehabilitat per Alfredo Pérez Rubalcaba. Fins que el vam associar a la repressió del referèndum de l’1-O. A la seva crònica del judici, un dels advocats de les defenses, Javier Melero, explica que el coronel “va culminar el tràmit amb lleugeresa, va acabar de fer un vestit a Trapero i als Mossos i se’n va anar pel mateix lloc per on havia arribat amb la idea que li agraïssin els serveis prestats”. Més enllà de l’exageració de l’advocat de Forn, la veritat és que Pérez de los Cobos va sortir indemne d’aquella prova i, davant les pilotes llançades a fora per part dels responsables polítics, es va convertir en un dels principals valedors de l’Estat. El coronel, però, no ha trobat ningú que el defensi i ha acabat engolit per l’escàndol de l’informe del 8-M. Brutal paradoxa, la d’un “fidel servidor” que apareix destituït per un informe elaborat pels seus subordinats, però que va acabar elevat a la categoria d’heroi nacional per la brutalitat de l’1-O.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)