Opinió

LA REPÚBLICA QUE BULL

JORDIS I MONTILLES

Vivim en un món on es gratifica els obedients i es destrueix la vida de la gent valenta

Aquesta setmana hem tornat a tenir, si és que ens en calen més, una altra mostra de la injustícia flagrant i la vergonyosa actuació dels poders públics espanyols amb els presos polítics independentistes, segrestats des de fa més de dos anys. L’Organització Mundial contra la Tortura (OMCT) s’ha pronunciat, tal com han fet ja Amnistia Internacional i l’Alt Comissionat pels Drets Humans de l’ONU, en favor de l’alliberament immediat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. Les peticions internacionals i la massiva reivindicació de la societat catalana es van acumulant mentre de Madrid el silenci eixordador del PSOE i el copet a l’esquena fatu de Podemos allarguen, impasible el ademán, el segrest d’estat instigat per la monarquia i secundat des del primer mandarí a l’últim escolà de la política, la judicatura i les clavegueres policials.

Aquesta mateixa setmana també hem sabut, paral·lelament, que un dels expresidents del nostre país, José Montilla, passarà a viure de la rifeta de les portes giratòries. Es tracta d’una pura coincidència, no hi ha cap mena de dubte, però són dos fets que posats de costat ens ajuden a entendre com funciona l’Estat espanyol. Si ets un català valent i amb principis, et foten enlaire la vida. Si ets un català sobretot obedient i defensor dels que tallen el bacallà acabes tenint premi. Sempre hi ha alguna ànima caritativa del parquet madrileny disposada a afluixar la mosca. L’engranatge funciona amb tanta sensació d’impunitat que els nomenaments es fan a plena llum del dia sense importar la perplexitat d’una part de la ciutadania que contempla atònita com un exministre d’Indústria passa a cobrar d’una empresa gasista, o com compagina aquest càrrec a la privada amb despatx d’exmandatari a càrrec de vosaltres i jo, que com a contribuents continuarem pagant trinco-trinco amb uns diners que farien més servei destinats, per exemple, a la solidaritat amb els republicans Lluís Salvador i Josep Maria Jové, que tenen un parell de setmanes per dipositar una fiança de més d’un milió i mig d’euros en una altra mostra de la despietada acció de la justícia política.

Contraposeu els casos dels Jordis, de Salvador i de Jové amb el de Montilla i tindreu el retrat de l’Espanya actual, l’oasi d’aigua enllardada de la de tota la vida i de l’única vida que ens espera si no ens posem a remar per sortir del bassal. La travessa del desert es pot fer llarga, tampoc cal fer volar més coloms dels necessaris, però no passa res mentre se sàpiga on es vol anar i, sobretot, d’on es vol marxar.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)