TAPAR-NOS LA BOCA
El fet que s’hagi convertit en un hàbit imposat i acceptat sense cap discussió ni debat m’angoixa i em revolta
Soc de les que porta mascareta no només als espais tancats, sinó també pel carrer. I ho faig per responsabilitat amb els altres més que no pas per una hipotètica, perquè així ho han constatat més d’un i més de dos experts, defensa contra la covid-19. Tot i això, no em costa gens ni mica admetre que cada cop que em tapo nas i boca –sí, nas i boca– i noto les gomes elàstiques prement-me les orelles he de fer un exercici de contenció per no arrencar-me-la de cop. No tinc dificultats respiratòries ni cap altre dels supòsits aprovats que exoneren de dur-la, però el fet que s’hagi convertit en un hàbit imposat i acceptat sense cap discussió per part de la societat i que ens tapin la boca amb l’argument de la salut pública m’angoixa i em revolta a parts iguals. Hem passat de fer broma de la pràctica estranya i neuròtica dels països asiàtics, famosos per mantenir a ratlla les expressions físiques d’afecte, a assenyalar com a enemics aquells que surten al carrer a cara descoberta. Són les noves víctimes dels policies de balcó. Aquells que no acaten les normes, els dissidents del bé comú, els que han de pagar per no admetre les noves normes, encara que siguin normes que canvien segons com bufa el vent. Reconec que en certs moments envejo la seva gosadia, i reconec també que n’he criticat més d’un per la seva poca empatia amb la resta de la gent. Ara sembla que la mascareta formarà part de la nostra rutina diària més enllà de l’estat d’alarma, i l’amenaça de les sancions a aquells que no la duguin torna a ser la sortida fàcil perquè la ciutadania acati. I davant d’aquesta nova realitat, que es comença a dibuixar més estricta i castradora que la vella, és fàcil preguntar-se si després de les boques ens taparan alguna cosa més. Si hi haurà més ordres que prohibiran del tot el contacte directe amb altres persones, si haurem de parlar a crits perquè no ens escoltarem, si ens haurem de deixar literalment la pell de tant netejar-nos amb gel antibacterià i si, posats a garantir una millor asèpsia global, també ens acabaran desinfectant les ments d’idees diferents a les que dicti el poder de torn. Però no, segur que això no pot passar...
