Opinió

VISTA ENRERE

RETROBAMENT A FRIBURG

A la novel·la La mitra de l’exili (Gregal, 2019), l’escriptor Manuel Castellet recrea el retrobament especialment emotiu que es va celebrar a Friburg (Suïssa) l’11 de setembre del 1943. A la reunió, hi van participar, entre d’altres, el cardenal Francesc Vidal i Barraquer, el mecenes Rafael Patxot i el polític Ventura Gassol. Alguns anys enrere, l’infortuni havia unit aquelles tres persones. L’estiu del 1936, quan Catalunya vivia immersa en una espiral revolucionària, l’aleshores conseller de Cultura va ajudar el cardenal i el mecenes a fugir del país, igualment com va fer amb moltes altres persones. Gassol es va guanyar l’enemistat dels anarquistes i, poques setmanes després, ell mateix es va veure forçat a emprendre el camí de l’exili.

Les vides d’aquests tres personatges es van tornar a creuar cinc anys després, quan les tornes es van girar i Ventura Gassol va necessitar ajuda. Les autoritats franquistes, que havien segellat un acord amb el règim de Vichy, van reclamar l’extradició del l’exconseller de Cultura. I, per sustentar aquesta petició, van construir la fal·làcia que Gassol havia incitat a l’assassinat del bisbe de Barcelona, Manuel Irurita, una acusació inversemblant si tenim en compte l’actuació del conseller l’estiu del 1936 i el fet que ja es trobada a l’exili quan el bisbe va ser detingut pels anarquistes. La qüestió és que el cardenal Vidal i Barraquer i Rafael Patxot van intercedir a favor seu decisivament, amb informes favorables. Segons recordaria Joan Sauret, “el dia de la vista [al tribunal d’apel·lació d’Ais de Provença] impressionà la lectura que l’advocat de Gassol va fer del testimoniatge escrit que, des de Suïssa, havia tramès el cardenal Vidal i Barraquer”. Les gestions de Patxot van ser igualment decisives i, finalment, la justícia francesa va denegar l’extradició de l’exconseller, una decisió que va representar una clatellada solemne per a la diplomàcia franquista. El retrobament d’aquelles tres persones a Friburg estava carregat, doncs, d’una emotivitat especial. Al voltant d’aquella taula, i en un context mundial especialment convuls, no només es trobaven tres persones que havien estat víctimes de la intolerància, sinó que havien sabut avantposar els seus principis humanitaris per damunt de qualsevol altra consideració. Tota una lliçó de vida.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)