Opinió

Com hi ha món

OBJECTIU: VACUNA

L’anunci de la vacuna russa també ha rebut les crítiques dels científics i de la mateixa OMS

Fa pocs dies que Rússia s’ha apressat a anunciar que ha registrat la primera vacuna en el món contra la covid-19. El president Putin ja havia advertit que els avenços dels científics del seu país eren molt prometedors i ha assegurat que, en només dos mesos, els resultats de la vacuna russa han demostrat la seva eficàcia en humans i garanteixen una “immunitat estable” davant del virus. Venent d’on ve l’anunci, d’un país orfe des de fa dècades de grans avenços científics, la resta de la comunitat internacional ha arrufat el nas davant la notícia. No seria la primera vegada que, amb l’afany de ser els primers a posar-se la medalla de salvadors de la humanitat, determinades potències aposten més pel prestigi que per la seguretat en temes tan delicats com la salut. En un món ple de falses expectatives, vinculades més a una urgent recuperació econòmica que no pas a salvar la vida de milions de persones, l’anunci rus també ha rebut les crítiques dels científics i de la mateixa OMS.

Professionals d’arreu del món s’han posat les mans al cap davant el que consideren una informació poc fiable i que no compleix amb els terminis mínims establerts que exigeixen tots els processos d’elaboració de nous medicaments. La pregunta, però, es fa sola. Si la descoberta, o més ben dit, l’anunci de la descoberta l’hagués fet un altre país més occidentalitzat, més procliu al capitalisme desfermat que ha vist trontollar la seva estructura en només sis mesos, el rebuig també seria unànime? Les pautes, els terminis, les proves, les mesures de seguretat són les mateixes per a tothom o ataquem amb més acarnissament l’adversari com més allunyat es troba de l’anomenat ordre mundial?

Algú es pensa que des dels Estats Units, la Xina, Israel o altres països de la vella i en hores baixes Europa no estan prement l’accelerador i pressionant fins al límit els seus científics perquè avancin en la descoberta d’una cura? Cada dia apareixen informacions sobre noves descobertes de les quals no es torna a parlar més, perquè, precisament, és en el camp científic on l’assaig i l’error juguen la partida, perquè del resultat final en depèn la vida i la salut de, de moment, més de 20 milions de persones. A les prop de 800.000 que ja han mort no els fa cap falta tanta pressa.

I encara queda per resoldre l’última de les etapes, la més moralment controvertida, que és demostrar l’efectivitat del medicament amb la vacunació massiva de contagiats. Com es farà? Es deixarà llibertat d’elecció als afectats o, per agilitzar els tràmits, es buscaran els voluntaris en un Tercer Món prou castigat on la moral és més laxa perquè la desesperació és més alta? O per què les conseqüències, si no són les desitjades, sempre són més fàcils de justificar? Temps al temps.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)