Opinió

ESCLAVITUD D’ABANS I D’ARA

No el coneixem tant com altres dies internacionals –l’1 de desembre i la lluita contra el VIH, el 28 de juny i l’orgull LGTBI, el 8 de març i les reivindicacions de les dones...–, però el 23 d’agost hauria de ser una data per tenir ben present. És el Dia Internacional per al Record del Comerç d’Esclaus, una de les tragèdies més cruels provocada per la condició humana. Es calcula que entre els segles XVI i XIX més de 12 milions d’africans van ser traslladats a Amèrica per ser utilitzats com a mà d’obra forçosa. Els negrers els obligaven a viatjar amuntegats a les bodegues dels vaixells, despullats i encadenats, en condicions terribles. Molts emmalaltien i morien en les travesses. Als que sobrevivien els esperava la submissió als amos, una vida d’explotació sense sortida. El tràfic d’esclaus i la seva tinença es va convertir en un gran negoci que no només va servir per construir els països americans com ara els coneixem, sinó també per deixar molta riquesa a Europa. Tots els països del continent, Catalunya inclòs, van participar en aquesta salvatjada. Quan visitem el llegat cultural que van deixar els indians que van fer les amèriques, seria interessant recordar també tot el patiment que hi havia al darrere. Es calcula que els traficants catalans van portar a Cuba més de 30.000 esclaus. Noms molt coneguts de l’alta burgesia del segle XIX, com els Güell, els Samà, els Biada i Antonio López López (marquès de Comillas) van fer fortuna gràcies a aquesta pràctica. Fortunes que després van ajudar a la industrialització del país, com en el cas de Miquel Biada, impulsor del primer ferrocarril entre Barcelona i Mataró. Podem pensar que per a ells aquell era l’ordre natural de les coses, la normalitat d’aquell moment. Però no és cert. La data que se celebra ara commemora l’aixecament, el 1791, de la primera comunitat haitiana que es va rebel·lar contra l’esclavitud. A començaments del segle XIX ja hi havia corrents abolicionistes, però als grans beneficiats els interessava més mirar cap a una altra banda. Exactament el que fem ara: al món hi ha més de 40 milions de persones, la majoria dones i nens, que es veuen forçades a treballar en condicions inhumanes, i el tràfic de persones per a la seva explotació –inclosa la sexual– és una realitat que tenim més a prop del que pensem.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)