Des de Brussel·les
I MALGRAT TOT, LA DIADA
Un Onze de Setembre novament anòmal, no únicament per la pandèmia, sinó també perquè la repressió no s’atura
Soroll, molt soroll. I nervis, massa, dels uns i dels altres. Aquest és el context que ha precedit la celebració d’una de les diades nacionals de Catalunya, un Onze de Setembre, que novament se’ns ha presentat anòmal, no únicament per aquest inici de curs marcat per la pandèmia, sinó també perquè la repressió no s’atura, com tampoc ho fa el tacticisme dels partits tradicionals i la política de poca volada.
Amb tot, la grandesa de la societat civil és imparable, i vull pensar que el govern de Catalunya li fa costat quan s’escau commemorar no únicament les derrotes del país, sinó també els anhels de victòries futures. Més enllà de l’èpica, i d’allò que explicaran els mitjans més mainstream, l’Onze de Setembre del 2020 es va celebrar arreu amb l’objectiu d’atorgar-li, sobretot internacionalment, un caràcter institucional i cultural rellevant.
M’explico: tres de les grans commemoracions oficials que el govern ha decretat aquest 2020 s’han vist molt fortament afectades per la paràlisi ocasionada per la covid-19. Em refereixo als cinquantenaris de la mort del poeta Josep Carner i del compositor Robert Gerhard, així com al centenari de la creació de l’Orquestra Pau Casals. Precisament, sobre la figura de Pau Casals va versar la Diada virtual que van preparar els companys de la delegació italiana de la Generalitat a Roma, posant en valor la figura universal de Casals i escoltant-ne algunes obres de referència (també d’Enric Casals), en un exercici que també ho era de suport al talent jove català.
La delegació nòrdica de la Generalitat també va recordar la figura d’un dels nostres ambaixadors per la pau més universals i va dedicar la jornada del 10 de setembre, de 18 a 19 h, a recordar la figura del mestre Pau Casals amb una intervenció de la directora del Museu Pau Casals del Vendrell, Núria Ballester, que va sumar la participació de creadors i intèrprets de l’espectacle de dansa Peace, peace, peace i que va finalitzar amb la interpretació d’El cant dels ocells i de l’himne nacional de Catalunya, Els segadors.
Pel que fa a Brussel·les, les accions de l’ANC no s’han aturat, i ahir hi havia convocada una concentració, a les 17.14 h, davant l’ambaixada d’Espanya. La iniciativa s’emmarcava dins les activitats de les assemblees exteriors que tindran lloc fins demà i que es podran seguir tant presencialment (prèvia inscripció) com a través dels seus canals i xarxes socials. La delegació a Brussel·les de l’Assemblea proposa també fins al proper 30 de setembre visitar l’exposició de fotografies de Santiago Sierra Presos polítics a l’Espanya contemporània, que es pot veure a l’Espace Ninove de Molenbeek.
El país enceta un nou curs, i en aquest sentit les delegacions de la Generalitat a l’exterior són altaveus útils per a la comunitat catalana a l’exterior que vol festejar dates com la Diada. Tot plegat es matisa amb un inici de temporada que permetrà parlar, i molt, de la resta de personalitats a qui s’ha volgut reconèixer aquest 2020 amb el decret d’any oficial. És sobre Robert Gerhard que pivota una exposició commemorativa que s’inaugurarà a finals de setembre a la Biblioteca de Catalunya, comissariada per l’expert Oriol Pérez i Treviño. Però no només. També de Gerhard i d’altres noms il·lustres del nostre patrimoni musical (com Toldrà) tractarà una de les activitats més destacades d’aquesta represa ja no només acadèmica, sinó cultural i social com és la celebració de la inauguració de la temporada a L’Auditori de Barcelona, que s’obrirà festejant la grandesa de la música petita que és en realitat una gran música, la dels quartets de corda, encapçalats pel Quartet Casals i amb una representació molt nodrida del bo i millor que tenim a casa nostra en la matèria i d’alguns (pocs però molt bons) quartets internacionals que s’han fet el propòsit de vèncer quarantenes i dificultats diverses per ser a Barcelona del 17 al 20 de setembre. En aquest context, el compositor Hèctor Parra estrenarà un quartet de corda dedicat a Robert Gerhard que interpretaran els americans Jack Quartet des de la distància.
La lletra petita de tot plegat la coneix bé la consellera i amiga, Àngels Ponsa, a qui desitjo tota la sort del món i els encerts en aquests moments tan delicats. L’expertesa, ho sé, la té tota.
Per tot plegat, bon començament de curs i bona Diada!
