Opinió

Vista enrere

ELS MISERABLES DEL PP

“El meu grandíssim error al Ministeri va ser ser lleial a miserables com Jorge [Fernández Díaz], [Mariano] Rajoy i [Maria Dolores de] Cospedal.” La frase anterior correspon al número dos del Ministeri de l’Interior durant el darrer govern del Partit Popular, Francisco Martínez, i forma part de l’informe de 56 folis de la fiscalia anticorrupció que s’ha conegut fa pocs dies. Segons sembla, quan l’extresorer del Partit Popular Luis Bárcenas va deixar de “ser fort”, els seus antics dirigents, amb un ministre a la rereguarda (Jorge Fernández) i una secretària general (María Dolores de Cospedal) a la sala de màquines, van muntar una operació per robar-li els seus famosos papers i destruir els seus ordinadors. I, per finançar-la, no van fer ús de la famosa caixa B, sinó dels fons reservats de l’Estat, és a dir dels diners de tots. En la trama, anomenada Kitchen, no només hi va intervenir l’inefable comissari José Manuel Villarejo, sinó també una mà santa, la del confessor de Jorge Fernández Díaz, que en aquest cas no era el papa Benet XVI, sinó el capellà Silverio Nieto, que va actuar de mediador entre l’exnúmero dos del ministre, Francisco Martínez, el mateix Fernández Díaz i el policia Enrique García Castaño, el Gordo. Segons sembla, Nieto també s’ha especialitzat en la missió d’aclarir o tapar alguns dels casos més coneguts d’abusos de menors en l’Església espanyola.

Com és prou sabut, el Partit Popular, a través d’un personatge sinistre com Jorge Fernández Díaz, va crear una policia patriòtica per intentar aturar el procés independentista. Durant mesos, es van punxar telèfons, es van elaborar expedients i es van fabricar proves falses per incriminar líders independentistes; tot plegat, amb l’ús i abús dels fons reservats i el vistiplau d’altes instàncies. El principal problema del recurs a les clavegueres de l’Estat, evidentment per a qui s’hi mou, és que no hi ha aturador possible. Hom les comença utilitzant per anar a la cerca i captura dels separatistes en interès de la mare pàtria i les acaba fent servir per protegir les pròpies misèries, en aquest cas en interès del partit. De fet, partit i pàtria acostumen a confondre’s en l’Espanya corrupta que patim, plena de “miserables com Jorge, Rajoy i Cospedal”, com diria Francisco Martínez.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)