Opinió

A fons

EL SISTEMA FINANCER CATALÀ I EL PROCÉS

Podria ser que en poc temps Catalunya no tingués cap banc amb seu ni capacitat de prendre decisions des d’aquí
Els independentistes es pregunten on poden dipositar els seus estalvis per tal que beneficiïn Catalunya

Aquest mes de setembre, hem seguit l’evolució de les negociacions d’una fusió bancària sonada. Es tracta de l’absorció de Bankia –l’ex-Caja Madrid de Blesa i Rato– per part de CaixaBank. Si els respectius consells d’accionistes aproven l’operació i reben l’autorització dels reguladors nacionals i internacionals del sector, la nova CaixaBank serà l’entitat espanyola més gran, amb més de 664.000 milions en actius, 51.500 treballadors i 6.727 oficines. Si s’analitzen les xifres de forma freda resulta una operació de grans dimensions, un gran titular de premsa, que tindrà, de ben segur, aspectes positius per a uns i nefastos per a uns altres.

Que la realitat financera en aquests moments està abocada a una disminució de guanys pels marges ajustats amb el preu baix del diner és un fet. Que la recessió econòmica com a conseqüència de la crisi sanitària serà molt potent els propers mesos i que la recuperació serà més lenta del que es preveia inicialment, també és un altre mal tràngol que no ajuda gens el món de la banca. Tot això és cert, però si tornem a la fusió/absorció de CaixaBank-Bankia, d’entrada, l’entitat resultant, amb les sinergies, estalviarà despeses perquè ja preveu fer fora entre 7.500 i 10.000 treballadors. Amb la creació de grups sistèmics, que en realitat es creen a còpia de reduir la competència, el ciutadà tindrà menys opcions a l’hora de buscar una hipoteca en condicions o a l’hora que una pime obtingui un crèdit a un interès raonable.

Tan sols fa una dècada, Catalunya disposava d’un sistema financer variat i molt vinculat al territori. Tenia vuit caixes d’estalvi, a més de La Caixa i Banc Sabadell, totes amb seu al país. En l’actualitat, només han quedat CaixaBank i Banc Sabadell, la primera amb seu social a València i la segona, a Alacant. A més, l’entitat presidida per Josep Oliu també té molts pretendents, i ja s’especula amb una nova operació d’estat amb una futura integració amb el BBVA o el Santander. L’exministre d’Economia i ara vicepresident del Banc Central Europeu (BCE), Luis de Guindos, ha fet declaracions recentment en què anima a fer més fusions bancàries.

Com quedarà el sistema financer català? Doncs sense cap entitat amb seu a casa nostra i sense capacitat de prendre decisions estratègiques en favor de la capital d’Espanya. És el que passa amb el Santander o el BBVA, que tot i tenir la seu social a Cantàbria i al País Basc, respectivament, la seu operativa central està ubicada en grans edificis corporatius de Madrid. En el cas de CaixaBank, segons els acords establerts, tindrà dues seus operatives, una a Barcelona i l’altra a la capital de l’Estat. On es prendran les grans decisions? La resposta és òbvia. Cal recordar que Francesc Moragas, que va fundar La Caixa el 1904, va dir que l’essència d’aquesta entitat d’estalvi hauria de ser l’obra social i Catalunya.

Amb l’arribada de la democràcia els poders de l’Estat han tingut clar que calia construir la gran Madrid per mantenir l’essència de l’Estat espanyol. Per això, les decisions econòmiques, financeres, judicials i polítiques es prenen al centre de la Península, amb l’objectiu clar de buidar de poder real Catalunya i el País Basc, dos països amb voluntat de ser un estat més d’Europa.

Les negociacions de la fusió, comandades per Isidre Fainé, màxim responsable de Criteria i la Fundació La Caixa, l’accionista de referència de CaixaBank, han tingut des del començament el vistiplau del govern estatal a través del FROP, que té el 62% de l’entitat presidida per José Ignacio Goirigolzarri. Tenint en compte que de l’entitat resultant el govern estatal en controlarà un 15%, ens podríem preguntar si hi ha una voluntat de l’executiu de Pedro Sánchez de construir un grup sistèmic i de traslladar el poder real de la nova entitat a Madrid. Ja se’n veurà l’evolució. Mentrestant, una bona part de ciutadans es plantegen, cada cop més, com un país que aspira a obtenir la independència se’n sortirà sense tenir cap pilar financer amic al territori.

Tot i així, sorgeixen noves iniciatives, com ara 11Onze Banc Català, una fintech impulsada per Units per la Independència, un think tank que promou la via unilateral conjuntament amb altres empresaris. El financer britànic Farhaan Mir, assessor de Family Office i vinculat al programa Do it in Barcelona, de Barcelona Activa, va inscriure aquesta firma digital el juny passat a Londres per no dependre del Banc d’Espanya. Ara es busca un país, que podria ser algun de les repúbliques bàltiques, per posar-hi la seu en línia i poder tenir l’autorització del BCE per operar com a banc. És una iniciativa, amb interrogants, que caldrà seguir, però el cert és que Catalunya es podria quedar aviat sense cap banc amb seu al país i, per tant, sense capacitat de prendre decisions estratègiques des d’aquí.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)