Opinió

Tribuna republicana

L’IEC I L’EMBOLIC DEL GÈNERE

L’IEC erra, perquè no té gens clara la diferència entre sexe i gènere
Les persones asexuals seguiran sense veure’s reconegudes pel diccionari

L’Institut d’Estudis Catalans (IEC) ha incorporat catorze paraules al diccionari referents al lèxic LGTBI. Podria semblar un avenç, però és més aviat tot el contrari. No només es defineixen malament alguns mots, sinó que se n’accepten d’altres que serveixen per estigmatitzar el col·lectiu, o que no són emprats per ningú.

Hi ha tres paraules correctes: bifòbia, aversió a la bisexualitat o als bisexuals; lesbofòbia, aversió al lesbianisme o les lesbianes, i interfòbia, aversió a la intersexualitat o als intersexuals. La definició d’intersexual, però, és errònia. El DIEC els considera algú “que presenta caràcters sexuals masculins i femenins”, fet que encaixa millor amb algunes persones trans. Una dona trans pot tenir mamelles i penis; un home trans pot presentar una musculatura i pèl corporal propis d’un mascle i tenir vulva. La definició correcta d’intersexual és algú que presenta cromosomes, genitals o gònades (ovaris, testicles) que no encaixen amb la típica representació masculina i femenina. La intersexualitat, més que una sola condició, n’és un ventall, fet no recollit en la definició d’intersexualitat, “qualitat o condició d’intersexual”.

L’IEC erra perquè no té gens clara la diferència entre sexe, la lectura social de les característiques biològiques (femella-mascle), i gènere, la identitat assignada a aquestes característiques biològiques (home-dona), influenciada per valors culturals.

Els exemples més clars són les definicions de cissexual i transgènere. L’IEC defineix cissexual “que se sent del sexe al qual pertany biològicament”, i transgènere “que se sent del sexe oposat al qual pertany biològicament”. En primer lloc, ningú, o pràcticament ningú, se sent del sexe al qual pertany biològicament. No ens sentim ni mascles, ni femelles. Per això a les dones (cis) o als homes (trans) embarassats els preguntem si el fetus és nen o nena. Si ens responguessin que és femella, mascle o intersexual, difícilment ens imaginaríem el futur bebè. Així doncs, una persona cisgènere és aquella que se sent identificada amb el gènere assignat en néixer. És a dir, un home mascle o una dona femella, la majoria de la nostra societat. Una persona transgènere no se sent identificada amb el gènere assignat en néixer. Una dona trans és una dona que, en néixer mascle, se li va assignar el gènere home; un home trans és un home que, com que va néixer femella, el van considerar dona.

El diccionari inclou, també, el mot transgenerisme, “qualitat o condició de transgènere”. Si bé la definició és correcta, el concepte és força problemàtic, en remetre al tractament del fet trans com una malaltia. La patologització de les persones trans no està permesa a Catalunya d’ençà del 2016. Transgenerisme és peccata minuta en comparació amb les paraules heterofòbia, aversió a l’heterosexualitat o als heterosexuals, i cisfòbia, aversió a la cissexualitat o als cissexuals. No existeixen, o almenys no tant –segurament al món trobaríem algú que odiés les persones cisgènere i heterosexuals– com per considerar-se un fenomen comparable a l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia. No existeix cap règim polític, social, legal i mèdic que discrimini les persones heterosexuals i cisgènere, i que es justifiqui i es perpetuï mitjançant un imaginari cultural que estigmatitza aquests col·lectius. Els mots heterofòbia i cisfòbia s’han emprat per negar les discriminacions patides pel col·lectiu LGTBI, presentant la pèrdua de privilegis de les persones cisgènere i heterosexuals com una pèrdua de drets.

La menció d’honor se l’emporta monosexual. Segons l’IEC, fa referència tant als homosexuals com als heterosexuals que senten atracció sexual envers individus d’un sol sexe. Es tracta d’una mena de llicència creativa, perquè ningú es defineix així. Mentrestant, les persones asexuals, les que no senten atracció sexual per cap persona, independentment del seu gènere, seguiran sense veure’s reconegudes pel diccionari. Llevat que no siguin una mena de molsa o falguera. Segons el DIEC, l’asexual “es reprodueix sense acció sexual”, o és asexuat, és a dir, mancat de sexe.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)