Opinió

Punts de vista

EL MODEL TRAPERO

No m’atreviria a parlar de sentències justes en un judici que no s’hauria d’haver produït mai, però l’absolució de qualsevol dels 2.850 encausats pel procés d’independència de Catalunya és motiu d’alegria. En el cas del judici contra els màxims responsables dels Mossos, l’antic Tribunal d’Ordre Públic, ara anomenat Audiencia Nacional, ha sentenciat que no hi va haver ni rebel·lió, ni sedició, ni desobediència. Tampoc independència. Això ja ho sabem.

Trapero i els Mossos es van mantenir sempre fidels a l’ordre constitucional i obedients amb les ordres de l’autoritat judicial espanyola. Sap greu dir-ho, però la policia nacional de Catalunya encara està per fer. La sentència xoca amb la condemna del conseller Forn. Mateixos fets, interpretacions diferents. Justícia polititzada. La parcialitat com a característica dels tribunals espanyols, que volen que perdem la perspectiva i parlem de sentències justes.

El procés judicial ha estat el càstig, tres anys de durada i conseqüències psicològiques i emocionals que no es poden rescabalar, però també l’advertiment. S’ha deixat clar qui té el poder i, quan ho tornem a fer, ho recordaran als Mossos perquè continuïn a les ordres i al servei del règim. La coacció als dirigents ja està feta i gravada a la seva memòria. Ara bé, també és bo recordar que la independència de Catalunya no l’han de fer policies, sinó masses de gent mobilitzada i autoorganitzada que arrosseguin les institucions, policia inclosa.

Al final, es jutjaven dos models policials diferents en relació amb el dret de protesta. El dels Mossos durant l’octubre del 2017 va ser el model de la contenció i la negociació, per respectar-lo. El de les forces i els cossos policials de l’Estat va ser el de la dispersió i la intervenció amb força utilitzant la violència, per prohibir-lo. Aquest procés judicial, però, ha fet que els Mossos, des dels fets d’Urquinaona, hagin tornat al vell model autoritari. Ho veiem cada setmana, en cada desnonament, en cada manifestació. Ara mateix no són gaire diferents a la Policía Nacional d’aquell octubre. Si cal restituir alguna cosa, no és el major, prou simbolismes estèrils, és el model policial que ens permet exercir els nostres drets i llibertats sense rebre cops de porra.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)