Opinió

Vista enrere

LES FRONTERES DEL VIRUS

La pandèmia del coronavirus és “global” i no entén “de fronteres ni d’ideologies”. La sentència anterior va pronunciar-la, el 20 d’abril passat, la titular d’Hisenda i portaveu del govern espanyol, María Jesús Montero. La ministra no estava en un míting, almenys aparentment. Senzillament volia respondre amb una ocurrència a la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, que li reclamava poder confinar el país. Alguns dies abans, havia estat el mateix Pedro Sánchez el que havia proclamat que “el virus no respon a territoris, està en tots i cadascun de nosaltres”; mentre deixava anar, per terra, mai i aire, la màxima que “pararem el virus, resistirem i el vencerem. I ho farem units”. Eren els mesos en què el govern espanyol s’entestava a respondre al virus amb una centrifugació del poder, conscient que hi havia en joc l’autoritat de l’Estat.

Han passat els mesos, i qualsevol diria que els anys, ni que fos perquè la pandèmia sembla difuminar-ho tot, inclòs el temps. Els governs no han canviat i se suposa que les ideologies o les directrius que els mouen, tampoc; però la màgia de l’aritmètica parlamentària, el desgast i voldríem pensar que també el sentit comú, han portat el govern de Pedro Sánchez, el mateix que fa sis mesos blasmava contra els intents de confinar autonomies, a implantar l’estat d’alarma perquè les comunitats autònomes que ho vulguin puguin tancar les seves fronteres “si tenen una autonomia veïna o pròxima molt afectada”. Pocs segons després d’aquell anunci, algunes comunitats autònomes, ben poc sospitoses de vel·leïtats secessionistes, com ara Aragó, Navarra, Astúries, La Rioja o fins i tot Euskadi, han decretat l’aïllament dels seus territoris, una decisió lògica per intentar frenar la pandèmia. I, sorprenentment, no s’han ressuscitat els regnes de taifes, ni els moviments cantonals, ni s’ha esberlat la santa unitat d’Espanya. Segurament, per frenar el virus ens caldran moltes coses: uns governants amb lideratge i amb les idees clares, uns ciutadans compromesos i solidaris, uns serveis públics eficients... Però, per damunt de tot, ens caldrà posar-hi sentit comú i entendre que aquest virus potser no entén de fronteres, però sí que entén d’aïllar-se, a casa, a la ciutat o a la comunitat autònoma.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)