Opinió

Punts de vista

FER-SE TRAMPES AL SOLITARI

Aquesta setmana té un pont i fa dies que debatem si és possible fer trampes per marxar abans d’hora i saltar-se el confinament municipal dels caps de setmana. Assistim a aquest debat amb resignació i displicència: feliços els que poden marxar un dijous a la segona residència perquè en tenen; feliços els que fan pont perquè senyal que tenen feina.

També fa dies que especulem sobre quants serem a taula per Nadal, i a quina hora podrem tornar a casa les nits més assenyalades, per saltar-nos el toc de queda sense remordiments.

El govern que pren les mesures i els ciutadans que les acaten han començat el joc absurd del gat i la rata. Mesures sí, però amb controls laxes.

Parlem de fases i de desescalada, mentre ens trobem encara en plena segona onada. Quan es va inaugurar la primera desescalada al maig, només hi havia tres comarques en risc alt i més de la meitat estaven en risc baix. En canvi, ara només dues no tenen un risc alt. Si mirem altres indicadors com els ingressats a les UCI, aleshores també n’hi havia la meitat dels que hi ha ara. La velocitat de propagació i el risc de rebot també creixen. De fet, Salut ha admès que, amb els criteris sanitaris a la mà, no s’haurien afluixat les restriccions. Però el sistema no aguanta més, i l’economia està massa tocada. Així que ens n’anem cap a Nadal amb menys restriccions i un número màgic: deu, el de les persones que es podran reunir. En aquest punt, tornen les trampes: que si els nens compten, que com s’ho faran per assegurar-se’n, que si irromprà una patrulla al menjador mentre algú serveix els canelons...

Les restriccions de mobilitat i de reunió són un mandat que atempta contra els drets individuals. Si s’han pres, és perquè la pandèmia posa en risc la salut col·lectiva. Sorprèn que hi hagi qui s’estimi més intentar burlar-les, encara que això n’allargui la vigència, que fer ús de la responsabilitat cívica. El debat no pot ser qui és més llest, més audaç o més enginyós per reunir la família sencera el dia de Nadal. El moll de l’os és qui voldrem veure passat festes, preguntar-se si cadascú haurà fet el possible per contenir el virus i no lamentar-se de trobar a faltar a qui vam exposar al contagi.

Així que enguany més que mai: per Nadal cada ovella al seu corral.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)