Opinió

Punts de vista

LA MORAL

Les nostres exigències morals són fantasies retòriques que s’enfonsen quan apareix la por. La por de morir

L’altre dia em va caure a les mans GrGreat expectations de Charles Dickens, que per cert va néixer un 7 de febrer però d’ara fa 210 anys. A Grans esperances hi ha una frase que em va fer pensar en tot això que passa de les vacunes. “He sigut massa covard per fer el que sabia que era correcte; i he sigut massa covard per evitar fer el que sabia que era incorrecte. De vegades un fa el que ha de fer i no el que vol fer.” Ho diu el protagonista de la història, Phillip Pirrip. En Pip, un orfe aprenent de ferrer, que aspira a convertir-se en un cavaller noble, distingit i honest. La reflexió d’en Pip sobre la dificultat per arribar a aquesta desitjada noblesa em serveix per mirar d’explicar-me el comportament amoral, gens ètic, irresponsable i totalment fora de lloc dels que protagonitzen el culebrot de les vacunes. Sí, tant dels que se les empesquen per saltar-se els programes i protocols –autoritats i càrrecs que haurien de donar exemple– com dels que no compleixen els contractes –les empreses farmacèutiques–. Tot plegat només posa de manifest una realitat: la misèria de la condició humana. La falta de solidaritat, l’egoisme, la baixesa moral d’uns per voler treure profit d’una desgràcia, d’una tragèdia universal, perquè es pensen que tenen més drets que els altres. Si el virus, les seves mutacions i les noves soques ja ho posen prou difícil, entenc que les persones que tenen responsabilitats haurien de saber estar a l’altura i treballar per ajudar a trobar solucions, evitar crear problemes i certament vetllar pel bé comú. Si hi creguessin de veritat, en aquest bé comú, ells també se’n sentirien part, d’aquesta comunitat, i no anirien per lliure en un exercici d’egoisme flagrant. El problema és la condició humana. Els humans som així, diran. Les nostres exigències morals són fantasies retòriques que s’enfonsen quan apareix la por. La por de morir. El pànic ens torna a un estat premoral i, simplement, l’únic que sura en aquest mar d’interessos és la tremenda vulnerabilitat de l’ésser humà davant de qualsevol contingència, i més si afecta el més fràgil i vulnerable que tenim els humans: la salut. Ben mirat, però, la part més exposada a ser atacada, corrompuda, desemparada, inestable i insegura dels homes i dones és la moral.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)