Opinió

Tribuna republicana

MITES SOBRE LA LLEI TRANS

Tenir lleis que respectin les persones trans és un pas per posar fi a la transfòbia, però no l’únic
Per mantenir privilegis, unes poques feministes estan jugant amb la vida de moltis

A Catalunya no es necessita un diagnòstic psiquiàtric per entrar al circuit d’atenció social i sanitària per a les persones trans. Tampoc els cal a les dones trans que demanen ajut per haver patit violència masclista. Hi ha altres normatives, però, que no són competència de la Generalitat, sinó de l’Estat.

Un exemple n’és el canvi de gènere al DNI. Els requisits de l’administració espanyola exigeixen un diagnòstic de disfòria de gènere i almenys dos anys de tractament hormonal per adaptar les característiques físiques a les del gènere sentit. L’esborrany de la llei trans del Ministeri d’Igualtat espanyol pretén eliminar-los: tan sols caldrà la declaració expressa de la persona trans per sol·licitar el canvi de gènere registral. Segons Noemí López-Trujillo, l’esborrany especifica que, si una dona trans va cometre un delicte de violència masclista abans de canviar el gènere registral, és a dir, quan a la seva documentació apareixia com a home, encara que el canviï haurà de complir la pena –fins ara no hi ha hagut cap dona trans empresonada per violència masclista–. Al seu torn, un home trans no perdrà la consideració de víctima de violència masclista un cop hagi fet el canvi de gènere registral. La llei també estableix que lis presis trans puguin complir condemna en un mòdul d’internis amb el gènere amb què s’identifiquen –una circular del Ministeri de l’Interior ho permet d’ençà del 2006.

Amb tot, la legislació estatal s’actualitza seguint principis que no només ja tenen en compte la majoria de comunitats autònomes –Castella-la Manxa, Castella i Lleó, la Rioja i Astúries no tenen ni una llei trans ni LGTBI–, sinó que beuen de documents del Consell d’Europa o de les Nacions Unides (Principis de Yogyakarta). Tenir lleis que respectin les persones trans és un pas per posar fi a la transfòbia, però no l’únic ni el darrer. Segons un informe del 2014 de l’Asociación Travestis Transexuales Transgéneros de Argentina, dos anys després de l’entrada en vigor al país llatinoamericà de la llei d’identitat de gènere (2012), les persones trans enquestades explicaven que el tracte rebut als centres sanitaris, la feina o al veïnat havia millorat.

Malgrat que fa set anys que Catalunya té una llei que reconeix els drets de les persones LGTBI, diversos càlculs estimen que vuit de cada deu catalanis trans són a l’atur. El 2015, l’Alan, un noi trans de 17 anys, es va suïcidar perquè patia assetjament escolar. Segons el Trans Murder Monitoring Report, tretze persones trans han estat assassinades a Catalunya en els darrers dotze anys. Als països catalans, destaca l’assassinat a mans d’un grup de neonazis de Sonia Rescalvo, ara fa trenta anys, o el de Lyssa Silva a Alacant el juliol del 2015. El novembre de l’any passat, una dona trans va denunciar a les xarxes socials que havia estat agredida a Barcelona.

No obstant això, hi ha feministes que escampen rumors sobre l’esborrany de la llei trans, afirmant que permetrà que els homes es canviïn de gènere per evitar anar a la presó per violència masclista o per entrar en espais reservats per a dones, com els lavabos, i agredir-les. L’experiència a Catalunya i en estats europeus amb lleis similars a les de l’esborrany del govern espanyol els han desmentit, però tot i així aquestes feministes, un grup minoritari, segueixen desinformant per una simple qüestió de poder. Unes estan vinculades al PSOE i el PSC i estan molestes perquè la ministra d’Igualtat és de Podemos: el PSOE va presentar el 2017 un esborrany de llei trans molt similar a l’actual. D’altres veuen perillar ser les úniques veus autoritzades per parlar de feminisme a l’acadèmia, als mitjans i a les xarxes socials.

La realitat de les persones trans és desconeguda per a part de la societat, i el vincle entre sexe i gènere és d’allò més enrevessat. És normal que ens sorgeixin dubtes sobre la legislació i la qüestió trans. El que és important és contrastar amb fonts expertes tota la informació que ens arriba. Cal tenir present que, per mantenir privilegis socials i polítics, unes poques feministes estan jugant amb la vida de moltis.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)