Opinió

DIETARI SETMANAL

El voraviu

Què donarien per saber en què estan ocupats ara els Borbons, mentre ens tenen entretinguts amb els 4 quilets?
Als Mossos se’ls estan encomanant massa tics de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola
Prohibir, il·legalitzar i acordonar són una il·lusió de combat com les ensulfatades de l’exèrcit al començament de la pandèmia
Si el PSC ens pot fer perdre el temps dient que presenta Eva Granados i En Comú Podem, Joan Carles Gallego, m’hi presento jo també

Dietari setmanal de Joan Vall Clara amb il·lustracions de Jordi Soler

Divendres. 26. FEBRER

El Borbó es penja sol

Per a mi la institució es pot penjar amb la corda que vulgui, jo soc republicà

Què donarien per saber la propera dels Borbons després de la regularització dels 4 milions d’ahir? Què donarien per saber en què estan ocupats ara, mentre ens tenen entretinguts amb els 4 quilets? Quines heroïcitats i serveis a Espanya acaben de posar a punt per presentar-nos convenientment cel·lofanades els propers mesos? Quines els tenen ocupats en el seu laboriós dia a dia, i coneixerem d’aquí a uns anys? Però, sobretot, què donarien per veure en viu i directe com els queda la cara en el fatídic moment que coneixen la nova epopeia, a tots aquests que a defensar-los els hi va el sou? Com es queden els palmers quan ho saben? En aquell moment just que algun altre escolanet va i els ho diu per primera vegada. A cop fred. Sense temps de reaccionar i abans que arribin instruccions de la Villa y Corte. Aquella ràbia continguda. Aquell gripau pudent que els viatja una vegada i una altra des de la gargamella fins al lloc més recòndit del budell, anada i tornada, a velocitat de Fórmula 1. Aquest és l’instant que em faria feliç contemplar Sánchez, Calvo, Robles i altres integrants dels cors i danses de la secció femenina borbònica. Les misèries dels Borbons en si mateixes, com aquesta regularització, són el que menys preocupa. La mateixa institució monàrquica és el jugador número 12 de la república. Que es pengin amb la corda que vulguin, com a institució. M’està bé que es pengin. Soc republicà.

Dissabte. 27. FEBRER

L’esquerra que dol

La proposta de govern d’En Comú Podem, si no fes riure, faria por

Als setanta i als vuitanta, fa trenta i quaranta anys, el PSC i el PSUC (avantpassat d’ECP) van exercir d’esquerra transformadora. Van engrescar el jovent de l’època, que va fer confiança als seus dirigents, que van plantejar i aconseguir verdaders reptes històrics, des del govern i des de l’oposició de les institucions. Molts d’aquells dirigents de l’esquerra transformadora, amb encerts i errors, es van guanyar un raconet, a recés de les inclemències, entre el cor i l’ànima dels ciutadans. A molt d’aquell jovent (entre el qual m’hi compto) cada dia ens dol més el PSC d’Illa, Iceta i Sánchez, embogit a la recerca de l’espai de Cs i la sardina de Lerroux. I no vull ni imaginar el PSC d’Eva Granados! Coincideixo amb l’exconsellera i ex-PSC Marina Geli, que declara obertament aquest dolor per la deriva del partit on va militar i lluitar tants anys. Com també dol aquest ECP d’Albiach i Colau que sembla disposat a blanquejar fins on sigui el PSC i a plantejar qualsevol ocurrència per amarrar alguna quota de poder. Si no fessin riure, farien por. Ahir el consell nacional d’ECP va acabar refermant la idea de govern d’esquerres entre ERC i ECP, deixant de banda la CUP, i amb el suport extern del PSC. El vet d’ECP a Junts i el boicot que genera a la proposta de quadripartit d’ERC, 80% per l’autodeterminació i l’amnistia, cada dia és més ridícul. Dol que vingui de l’esquerra, però, com diria l’àvia Neus, per a ells anirà el pollastre.

Diumenge. 28. FEBRER

Com retraten els reis

La contesta al senador Iñarritu és pitjor que una petarrellada a la cara

Mitjans dels seixanta. S’ha inaugurat l’aeroport Girona-Costa Brava. Cinc parelles. Fa una bona estona que hi són i un d’ells crida a la fotografia de record. És el començament de les càmeres a l’abast del ciutadà i que al grup n’hi hagi una fa luxe i categoria. El retratista crida a compactar per enquadrar. Insta els visitants que circulen a aturar-se. Fa tot tipus de meneios. Dona instruccions que creen expectativa. “Esteu tots preparats?”, crida. Un de la colla, situat a la dreta de la que havia de ser la imatge d’aquella primavera, va estremir. Tard, però la va veure venir. El fotògraf no duia càmera. El veu com es gira d’esquena al grup. Flexiona el cos. Els enquadra amb la gropa i enmig del silenci manat deixa anar una petarrellada de tal magnitud i sonoritat que els que posaven i els que s’ho miraven no troben comentari a fer ni lloc on posar-se. El fotògraf, impertèrrit i convençut de la seva grandesa, es gira als companys estupefactes. Riu i crida. “Què? Heu quedat ben retratats?” El mateix crida l’emèrit a tots els joancarlistes un dia i un altre, després d’ensenyar-los la gropa. “Què? Heu quedat ben retratats?” Aquella tronada va desfer la colla. El joancarlisme l’ha transformat al felipisme. Diuen que el fill ha fet net i és model d’exemplaritat i transparència. Tan transparent que si el senador Iñarritu (sense el seu grup no governarien) els pregunta el cost de la festa d’Abu Dhabi, se li posen de gropa i el retraten. Pitjor que una petarrellada!

Dilluns. 1. MARÇ

No és només la Brimo

Als Mossos se’ls encomanen massa tics de la Guàrdia Civil i la policia espanyola

Estava clar que, si l’efecte Illa resultava un nyap i la victòria independentista era sonada, el volum de la repressió pujaria decibels. Fins i tot en les anàlisis electorals se’ls ha vist el llautó. Des del minut 1 del recompte estan venent la moto que els vots perduts per l’unionisme reflecteixen, precisament, la seva fortalesa. Diuen que el ciutadà unionista ja no percep l’amenaça independentista, ja no té cap por que Espanya es trenqui com passava el 2017 i ja no li cal votar. Sap (diuen) que l’Estat (en minúscules i en majúscules) no ho permet. Ja feia quinze dies que repetien aquest sermó, era l’hora de tornar a l’acció i la fiscalia ha posat en marxa una altra mostra de diàleg. Sense taula. Directament des de la barra. Querella a la mesa del Parlament deu dies abans que es constitueixi la nova! Per potalluents, però, els Mossos. A sis dies de les eleccions del Barça! No sé si hi ha una operació Barça telonera de l’operació Catalunya, però sí que sé que, pel que fa als Mossos, s’ha de parlar de més coses que de la Brimo. Se’ls estan encomanant massa tics de la Guàrdia Civil i de la policia espanyola. Un any després de tenir en marxa un procediment, què pensen trobar en un escorcoll a la suposada cova d’Alí Babà més enllà del ressò mediàtic i l’ambient a les xarxes? Hi havia cap necessitat ni proporcionalitat en la detenció de Bartomeu i els seus directius més enllà del ressò mediàtic i l’ambient a les xarxes? No se’ls podria haver citat al jutjat i no en parlem més?

Dimarts. 2. MARÇ

No acordoneu Vox

Serà tan inútil com sembla que ho era ensulfatar contra la Covid

Soc de prohibir el mínim i no il·legalitzar gairebé res. I si em poso Max Estrella, soc de prohibir res i legalitzar alguna cosa que hagin il·legalitzat. El pensament i l’expressió han de ser totalment lliures, i si no, cagada, Roc!, que deia l’àvia Neus. Per constatació empírica. La llista d’il·legalitzacions i prohibicions que han engreixat amb dolor els problemes a solucionar és infinita. En la vida domèstica i en la vida pública. Ni prohibicions, ni il·legalitzacions, ni cordons sanitaris, que és la recepta que ara donen molts per a Vox. Com s’il·legalitzen quatre milions de vots (3.640.063) i cinquanta-dos diputats allà? Com s’il·legalitzen dos-cents mil vots (217.883) i onze diputats aquí? Els preferim amagats en altres formacions com tots aquests anys? A les entranyes dels estats, amb tot el poder de decisió i manipulació i sense cap control ni visualització? Farem com la dreta mesetaria amb la llei de partits però a la inversa? No sé si és cert o no un mem de la Merkel en què se li adjudicava una reflexió sobre l’educació i la ignorància. “En una entrevista li van preguntar per què invertia tant en educació, i va respondre que ho feia perquè els ignorants els costaven molts diners.” Aquest és el camí. Educació. L’únic camí per tenir apamat el feixisme, la ultradreta, la dreta extrema i l’extrema dreta. Prohibir, il·legalitzar i acordonar són una il·lusió de combat com les ensulfatades de l’exèrcit al començament de la pandèmia i que ara resulta que eren tan estètiques com inútils.

Dijous. 4. MARÇ

Vall Clara, president

Ni el PSC ni En comú Podem paeixen, i per això llancen noms al buit

Ho ha llegit bé, amic lector. Posats a fer, i vist el que veiem i escoltem, em proposo com a president. No com a president de la Generalitat, això no, però sí com a president del Parlament. “Tant per tant, sabates grosses”, que deia l’àvia Neus. Si el PSC ens pot fer perdre el temps dient que presenta Eva Granados i En Comú Podem ens el pot fer perdre dient que proposa Joan Carles Gallego (tots dos saben que llancen un nom al buit), m’hi presento jo també, obviant que no soc diputat, ja que la majoria de la gent no ho sap pas, que es necessita ser-ne. Potser cola. Mai m’hauria pensat que escoltaríem tant teatre del dolent i que enyoraríem Inés Arrimadas i la seva comprensió lectora dels resultats electorals, en no presentar-se a una investidura en què no tenia cap possibilitat. Però no és ni això. No és la síndrome Arrimadas, la que els fa fer el gamarús d’aquesta manera. És que els resultats del 14-F són la constatació dels dos fracassos històrics que protagonitzen i no ho paeixen. El PSC, clau en el tardofranquisme i la Transició, perquè va saber ocupar el centre, no ha sabut entendre que allò que durant trenta anys havien pogut aïllar en la marginalitat (l’independentisme i el republicanisme) havia caminat cap a una vocació de centralitat i l’havia escorat a ell. En Comú Podem és la manifesta dilapidació del potencial polític que semblava que els havia originat el 15-M, en aquell llunyà any 2011 i el moviment dels indignats.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor