Opinió

Tribuna republicana

PARLAR NEUTRE, PARLAR AMB LA ‘I’

A partir d’ara escriuré amb llenguatge neutre
Una llengua que no s’adapta a les necessitats de ‘lis sevis’ parlants és una llengua inútil

A partir d’ara escriuré amb llenguatge neutre. La feina de lis articulistes, com a artesanis de la paraula que som, és emprar la llengua d’una forma creativa, experimental, a fi d’explorar noves vies d’interpretar i copsar la realitat. En què consisteix parlar neutre? Doncs en els exemples en cursiva: en lloc de fer servir el masculí no marcat per indicar que em refereixo a les persones independentment del seu gènere o sexe, faré servir les formes amb i.

Escric així per visibilitzar les persones no binàries, les que no pertanyen al gènere dona ni home i que han adoptat l’elli per descriure la seva identitat. Empro la seva forma de parlar per proveir lis estudiosis de la llengua de material per analitzar les formes d’expressar-se d’una part de catalanoparlants. També vull fer un toc d’atenció a la comunitat de lingüistes, que no ha sabut donar eines a lis parlants per redreçar una injustícia que s’ha comès amb el català: l’apropiació del masculí no marcat per part dels homes. La identificació de l’home com a subjecte universal ha fet que el masculí no marcat ja no es refereixi a totes o qualsevol persona i també als homes, sinó que ha acabat fent referència als homes i, per tant, a totes o qualsevol persona.

Davant d’això, força parlants han emprat formes d’expressar-se per visibilitzar realitats amagades per una llengua conquerida. En defenso una utilització flexible i estratègica, combinada amb el neutre. Els desdoblaments (diputats i diputades) agrumollen el text i exclouen les persones no binàries. Són útils, però, quan es comenten situacions desagregades per gènere: una presó on “hi ha adults, joves i dones”, per descriure Puig de les Basses, no esclareix ni si al mòdul de dones hi ha adultes i joves o només adultes, ni si al de joves tan sols hi ha homes. El ‘persones’ (persones migrades) funciona en alguns casos, però genera equívocs en d’altres: una persona treballadora no és el mateix que un treballador. Mots genèrics com ‘alumnat’ i ‘professorat’ van bé, però un ús excessiu pot despersonalitzar els textos. El femení genèric és una opció vàlida per descriure situacions marcades pels rols de gènere, com el de les famílies monoparentals, la majoria dones, i així evitar un terme estrafet com ‘monomarental’.

De fet, el femení genèric ha estat una forma acceptada per descriure col·lectius feminitzats que pel simple fet de ser formats majoritàriament per dones han estat poc valorats socialment, com ara les infermeres o les treballadores de la neteja. Cap lingüista de renom ens ha recordat vehementment que aquests oficis haurien d’anar en masculí no marcat. De la mateixa manera, mai han insistit a cap periodista o autori que puntualitzés que es tractava d’homes quan parlava de caps d’estat, empresaris o directors en espais de poder on només hi havia homes, o quan deien que Roger Federer era el tennista amb més trofeus. El masculí, en ésser primerament genèric, podria donar a entendre a l’oient, respectivament, que en aquell espai també hi havia dones i que Federer era el tennista, home o dona, amb més premis, cosa que és falsa, ho és una tennista. Quina casualitat tot plegat, oi?

Si hi ha algú que aporta una solució ajustada a la gramàtica catalana per destruir el domini dels homes sobre la llengua, l’adoptaré. Mentrestant, seguiré experimentant amb la llengua, car és tan meva com de la resta de parlants del català. Per això convido a lis lectoris a fer-me saber via Twitter, @martaroqueta, què n’opinen, de tot plegat. Soc conscient que les colonials polítiques culturals espanyoles i franceses han provocat que qualsevol canvi envers el català que es proposi sigui rebut amb reticències i zel proteccionista. Tanmateix, una llengua que no s’adapta a les necessitats de lis sevis parlants és una llengua inútil. Les institucions pensades per protegir el català, i lis sevis estudiosis, no poden ser una mà més que l’escanya.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)