Opinió

Dietari setmanal

El voraviu

Que entenguin que el rebuig a la monarquia no és estètic, i també que el moviment no era cap suflé
Com Àtila. Per on ha passat TV3 no hi ha crescut l’herba. S’ha obligat a deixar erms tots els terrenys fèrtils que la iniciativa privada podia plantar
Calceu-vos tots els que agafeu responsabilitats de govern! Aquests quatre anys la repressió farà ferir
Pobre Rufián! No és que no se’l creguin, és que se’n riuen a la cara

Dietari setmanal de Joan Vall Clara amb il·lustracions de Jordi Soler

Divendres. 5. MARÇ

Plantat a Seat i on vagi

Passaran la piconadora simbòlica als GAL i al terrorisme d’estat?

Malgrat que en els últims temps hem vist de tot, el més lògic és que un govern independentista i republicà no faci el paperet a una monarquia com aquesta quan ve a fer-se una fotografia de propaganda. Ni per una pretesa lleialtat institucional. Ni per un fals sentit de la bona educació. Ni per l’amanida orgue que representa tots els catalans. Ni per la cara dels empresaris que coorganitzaven i llepaven la petja del seu pas. Ni per les bavalles que feia quaranta-vuit hores que li queien al president del comitè d’empresa de Seat. Per respecte als seus electors, independentistes i republicans, al govern li ha d’importar un rave que els aparells de propaganda espanyols provin de construir una agenda catalana al fill del d’Abu Dhabi i germà de les infantes vacunades. Que busquin les complicitats que vulguin, però que tinguin clar que no faran xantatge al govern. Que entenguin que el rebuig a la monarquia no és estètic, i també que el moviment no era cap suflé. Que entenguin que no la volem, i que els independentistes i els republicans el plantaran a Seat i allà on vagi. Posats a fer, també estaria bé que algú expliqués als Mossos que tenim tot el dret del món a desplegar pancartes. I a les esteticistes del govern espanyol, que ahir van muntar la foto de Martorell i abans-d’ahir la de la piconadora d’armes d’ETA, una pregunta: quan faran un acte simbòlic de destrucció dels GAL, del terrorisme d’estat? Quan li passaran la piconadora?

Dissabte. 6. MARÇ

No és el fracàs Godó

S’han construït i conreat molts egos al costat i dins de TV3 gràcies a diner públic

Després de gairebé vint anys i gairebé 100 milions d’euros, Grupo Godó deixa el món de la televisió generalista a Catalunya. El desmantellament fa temps que havia començat i faltava concretar el dia, l’hora i el moment de tancar la porta per fora, i serà ara. Godó se n’ha sortit amb la ràdio, i avui RAC1 lidera les ones, però si el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (el CAC, ai, el CAC!) no hi posa inconvenient, la tele està kaputt. Godó transmetrà la propietat de 8TV i tot el múltiplex de televisió digital terrestre del qual forma part a una societat de Nicola Pedrazzoli i Borja García Nieto. La sortida de Godó no és la crònica d’un fracàs. És la constatació d’un esforç balder perquè s’ha hagut de fer en el marc (aquí sí) d’un fracàs de model comunicatiu. Un fracàs de model transversal a les tres administracions dels diferents governs de la Generalitat. El convergent. El tripartit. L’independentista. Cabassats de diners (més de 8.000 milions des de la fundació, el 1983) han fet una televisió pública molt decent però a un preu desorbitat i amb uns efectes col·laterals que clamen al cel. S’han construït i conreat molts egos al costat i dins de TV3 gràcies al diner públic, i s’ha obligat a deixar erms tots els terrenys fèrtils que la iniciativa privada podia plantar i treballar. Tot ha sigut per a TV3. L’aportació pública encara ara multiplica per cinc els recursos que la mateixa TV3 genera. Com Àtila. Per on ha passat TV3 no hi ha crescut l’herba.

Diumenge. 7. MARÇ

La tercera dels russos

Si la UE autoritza l’Sputnik, potser els russos vacunats ens salvaran l’estiu

Primer van ser els deu mil soldats que Putin havia de portar a Catalunya per donar suport als independentistes després de la DUI. Ho explicava una interlocutòria judicial que es va conèixer a l’octubre. L’ambaixada russa no es va estar de res i es va petar en públic, amb unes piulades a la xarxa. Al febrer hem viscut l’episodi Borrell. Perdonavides com un vuit al revés, va el manifestant de Societat Civil Catalana a Moscou, vestit de cap de la diplomàcia de la UE, i els engalta que si volen tractes hauran de respectar els drets humans i deixar de molestar el ciutadà dissident Navalni. En la roda de premsa conjunta, el cap de la diplomàcia russa el deixa com un drap brut i li recorda els presos polítics i els exiliats catalans. I quan més embolicat semblava tot amb Putin, va la UE i diu que la vacuna Sputnik V de què tant ens rèiem a l’agost, quan la van anunciar abans que ningú, segurament passarà tots els filtres. Sembla que ni els ciutadans russos se l’acaben de creure del tot, perquè l’índex que es nega a vacunar-se allà passa del 40%, però, en canvi, l’han venuda a més de quaranta països, entre els quals Abu Dhabi (ves a saber si l’emèrit i les infantes porten una Sputnik a dins). Hi ha països de la UE (Hongria i Eslovàquia) que han passat de tot i l’han comprat pel seu compte. Potser no acabarem injectant-nos una Sputnik, però si l’autoritzen i milions de russos aconsegueixen un passaport covid, potser ens salvaran l’estiu.

Dilluns. 8. MARÇ

Que se’l rellancin!

La foto a Seat mostra que cada baró socialista vol una fàbrica de bateries

Quedo parat de la quantitat i la qualitat de la gent que fa estelles del govern que s’acaba (i del govern que es projecta) perquè no va anar a la Seat a fer-se la fotografia. Sempre la ballesta de la fotografia amb algú! En aquest cas, amb els directius alemanys, a qui se suposa que pel poder que tenen, el vassallatge que els devem i els riscos econòmics que entomem si es molesten, no els hem de fer un lleig. Que no en saben res, tan respectables ciutadans, del contenciós que vivim? Per què provoquen? O és que no provoquen? És que es van aplegar a l’estratègia que tan bé descrivia La Razón –“La Zarzuela rellançarà el rey amb actes d’impacte”–? Doncs que se’l rellancin! També, la ballesta d’una meravella que s’anuncia (ara és la fàbrica de bateries) però de la qual no se sap res. Aniria molt bé tenir-ne una “a prop de la fàbrica del cotxe elèctric”. Recordeu, sense anar mes lluny, el 25 de febrer al Congrés. Sánchez Castejón va treure a passejar 11.000 milions, dels quals Aragonès no en va voler dir res fins que en veiés la lletra petita. “L’has vista tu? Igualment ell!...”, diria l’àvia Neus. La fàbrica de bateries és el mateix. L’únic que saben és que cada baró socialista en vol una a la seva autonomia. I totes les autonomies “són prop de la fàbrica” si ho comparem amb Àsia, l’Índia o la Xina. Encara més: si la coherència ideològica d’un govern és un problema per a uns socis, aquests socis acabaran sent un problema.

Dimarts. 9. MARÇ

Calceu-vos!

Quan la victòria independentista concreti gabinet la repressió farà ferir

Dilluns a la nit a TV3, dos moments de Frederica Montseny, la dona que parla et reconciliaven amb l’espècie i amb tu mateix. L’al·legat final de Frederica n’és un, d’aquests dos moments. L’altre, en dues seqüències, el moment del jutge francès que presideix el tribunal que resol la petició d’extradició de la ministra de la República cursada pel govern de Franco. Com aguanta, l’home, la trucada del ministre, que el pressiona conxorxat amb el franquisme! Com et transmet, davant la indigna pressió de l’executiu, la confiança en la raça humana. En la llibertat de l’individu. En l’enteresa dels que no estan disposats a vinclar l’esquena al poder i a la força. Com llegeix la sentència i omple de dignitat les turbulències que es vivien entre l’entregat govern de Vichy i les exigències del victoriós i venjatiu franquisme. “Podem haver perdut la meitat del país”, li diu el jutge a Frederica, que se’l mira entre sorpresa, eufòrica i agraïda. “Però no hem perdut Montesquieu.” Quina sort, tu, la França ocupada! Clavat que avui i aquí. El PSOE, per desjudicialitzar, atura l’enèsima comissió d’investigació a l’emèrit, aixeca la immunitat a Puigdemont, retira el tercer grau als presos polítics i el bon dia que dedica a Laporta és que l’esport internacional és Marca España i que si fa independentisme li hauran de tocar el crostó. Calceu-vos, que diria l’àvia Neus, tots els que agafeu responsabilitats de govern! Aquests quatre anys la repressió farà ferir.

Dimecres. 10. MARÇ

Alka-Seltzer, Rufián!

La ministra Montero i el ministre Iceta ignoren que rondini i amenaci

El diputat Rufián va tornar a recórrer al guió en veure com els diputats del partit del govern que sustenta a Madrid es mostraven satisfets que el Parlament Europeu concedís el suplicatori que deixava sense immunitat Puigdemont, Comín i Ponsatí. Ha recordat al PSOE (ha dit en veu alta que li recordava) que necessita el suport d’ERC i que, si se’n riuen, de coses com aquestes, se n’hauran de riure des de casa. Va fer tanta por que la ministra Montero va declarar que no ho interpretava com una amenaça, que ho veia com el malestar lògic de qui veu una cosa diferent. El ministre Iceta encara l’ha allisat més. Diu que Rufián ja sap que “així és la vida”. Pobre Rufián! No és que no se’l creguin, és que se’n riuen a la cara. Recordo un viatge a Costa Rica que vam fer a finals del segle passat. La publicitat exterior era molt recurrent a tot el país i la majoria de tanques publicitàries les ocupaven dos campanyes. Una s’adreçava a erradicar una plaga del bestiar. “Contra el gusano barrenador.” No ve al cas. L’altra, sí. Estava adreçada a la gent que tenia mal beure i cridava l’atenció que no fos una crida a la moderació en el consum. Era sobre el remei per a després. “Si tomas, Alka-Seltzer.” M’ha revingut en veure com són de desagraïts amb Rufián, i tinc la impressió que no li queda cap més remei. Li han pres la mida. “Saben com li fot”, que diria l’àvia Neus. Moció de censura. Investidura. Pressupostos. No rondinis, Alka-Seltzer!

Dijous. 11. MARÇ

Estic Estanislau

Vist l’espectacle de Múrcia, Madrid, Castella i Andalusia, de lliçons, les justes

Al sotabosc de les terres mitjanes i baixes hi ha un esclat brutal de primavera. Ara és el moment que, enmig de la verdor de margenades sense estassar, o entre els rebrots de trossos desbrossats a l’entrada d’hivern, podeu petar-hi, per poc que us hi feu una horeta, un bon manat d’espàrrecs. Hi ha ufana aquest any, i quan t’hi poses la vista va sola d’una tija a l’altra, de tantes que se n’acumulen en espais ben assolellats. Si trieu bé el lloc, és possible que en colliu tants i de prou gruixuts que aviat no els pugueu abraçar amb una mà i hàgiu d’abandonar, si no heu estat previsors. Haver claudicat i substituït finalment el mocador de butxaca pels kleenex té, com tota innovació de costums i tradicions, un cop amagat quan no t’ho esperes. Ahir al matí, superat per la quantitat, vaig enyorar quaresmes d’infantesa i adolescència per la pineda del pont penjat, la riera dels Molins, la pineda de la roca Riquel i la sureda plana. Marge amunt, marge avall, sense parar tot un matí i mai ens va faltar mà. Havíem petat garbes, no manats, però teníem el mocador de butxaca per relligar-los. L’any que se’n fan, i aquest n’és un, no sortiu a caçar espàrgols amb mocadors de paper a la butxaca. Amb què els lligareu? Que per què parlo d’espàrrecs? Perquè sobre mocions de censures i convocatòries electorals ja ho ha dit tot el diputat andalús que ha citat el president de la Primera República Estanislau Figueras. “Estic fins als collons de tots nosaltres.”

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor