Opinió

Dietari setmanal

El voraviu

Catalunya haurà de recórrer a una ‘grosse koalition’, i el govern no pot ser un envà de canyes
No és Monasterio una còpia distorsionada d’Arrimadas o Cayetana escopint contra independentistes? Recollim el que sembrem, Pablo
Darrere del desconfinament comarcal s’hi ensuma un progressiu “avall que fa baixada”
El Corte Inglés ha trobat 4.312 voluntaris per deixar la feina, 1.020 més dels que buscaven. Quina posterma de país hem creat, que fa cua per anar voluntari a l’atur?

Dietari setmanal de Joan Vall Clara amb il·lustracions de Jordi Soler

Divendres. 23. ABRIL

No deixen res per verd

La dura repressió obliga que el nou govern no sigui un envà de canyes

Com més va, menys comparteixo la pressa per fer govern. Que ho lliguin bé. Que ho escriguin bé. Que ho comuniquin bé. I sobretot, que hi posin el màxim de llum i taquígrafs, quan ho hagin signat, perquè la ciutadania pugui fer de notari. Si és abans de l’1 de maig, oli en un llum. Si se’n va entre el 22 i el 25 de maig, com fa dies dic que anirà, no s’esquincin. Jo no penso esquinçar-me res. Quan van trigar Merkel i Schulz per pactar la reedició de la grosse koalition? Quatre mesos i mig. Aquí només en portem dos i mig (de mesos) i els que s’han d’entendre són tres, que com sabeu és multitud, i en Shulz és a la presó i la Merkel, a l’exili. Per més que provin d’impedir-ho unionistes i unionistes emmascarats (s’emmascarin des de la dreta o s’emmascarin des de l’esquerra), Catalunya haurà de recórrer a una grosse koalition un grapat d’anys més, tants com triguem a assolir la plena independència. Aquesta és la primera raó per la qual el nou govern no pot ser un envà de canyes com era l’anterior. Sobre seu se n’hauran de construir més d’un i de dos, i on no tinguin roca granítica han de forjar-hi ferro i formigó. La segona raó obliga al mateix que la primera, i la raó és que la repressió no acabarà i no deixarà res per verd. Vist ahir per enèsima vegada i per partida doble. El Tribunal de Comptes encausa quaranta persones per l’acció exterior del Diplocat entre el 2011 i el 2017 i la fiscalia recorre contra els permisos de Junqueras, Romeva i Turull.

Dissabte. 24. ABRIL

Reculls el que sembres

El més progressista de la història deixa l’escenari indignat amb Vox

Trobo que Pablo Iglesias és molt lliure de deixar plantada la periodista Àngels Barceló i amb la paraula a la boca els companys de debat. Com trobo que el PP és molt lliure de no haver-hi anat perquè “Ayuso té altres feines més importants que debatre tot el dia les mateixes temàtiques amb les mateixes persones”. Com també trobo que els altres partits que eren al debat també eren molt lliures de quedar-se o d’agafar els trapaus i sortir al darrere d’Iglesias. Com trobo que tots plegats són molt lliures de provar de fer el pi o l’espagat, en grup o de manera individual, al cim del campanar de Valls o del de Palafrugell, o del que més els plagui dels dos mil dos-cents cinquanta campanars de Catalunya. Dit això, i com tantes vegades repeteix qualsevol d’ells, de lliçons, les justes. De lliçons, les justes, sobre quines reaccions són dignes davant les provocacions de Vox. Parin de fer el préssec, senyors del govern més progressista de la història. Pari de salvar-nos, senyor Iglesias, company Pablo. Què és aquesta gresca per la provocació de la Monasterio sobre les amenaces amb bales incloses? Hi ha alguna intervenció de Vox que no sigui o no s’hagi buscat, com a mínim, tan provocativa? N’hi ha alguna que no ho serà? Hem marxat fins ara? Marxarem a partir d’ara? Els deixarem sols? I no és Monasterio una còpia distorsionada d’Arrimadas o Cayetana escopint contra independentistes? On érem aquells dies? Recollim el que sembrem, Pablo.

Diumenge. 25. ABRIL

Enceneu un ciri

Reclamin la prudència que reclamin, l’obertura no té aturador, mana el PIB

Fins aquí hem arribat. Reclamaran prudència, però s’ha de salvar l’estiu i algun punt del PIB. Avui comença el relaxament de les mesures de restricció de l’activitat social i que vingui el que hagi de venir. Darrere del desconfinament comarcal, que obrirà la mobilitat per tot Catalunya, s’hi ensuma un progressiu “avall que fa baixada”, convençuts que el pla de vacunació aconseguirà la immunitat de ramat. La ministra del ram ja encoratja tothom a reservar les vacances. Serà un estiu normal, diu. Què han de dir? Ves! Encenguem un ciri i que hi hagi sort. Uns apel·len/apel·lem a la fatiga pandèmica. D’altres criden/cridem pels calaixos buits des de fa mesos. N’hi ha que porten/portem més dies en expedient de regulació dels que podíem. Es fa difícil entendre que a l’altre ja l’hagin alliberat si a mi se’m mantenen restriccions. “Nosaltres som segurs”, criden/cridem. I per si tota la pressió no fos poca, apareixen les enquestes i els sondeigs electorals que diuen que guanyarà qui ha sabut construir el relat que no tancava la ciutat, que protegia la vida i l’alegria dels seus ciutadans i les seves empreses. Les enquestes i els sondeigs diuen que guanyarà qui ha fet tanta demagògia com ha pogut per excitar els petits egoismes de tots plegats. Les enquestes i els sondeigs diuen que guanyarà qui tindrà de molt l’índex més alt de morts quan els recomptes siguin clars, nets i fiables. Així estan les coses. Els punts del PIB manen molt.

Dilluns. 26. ABRIL

Terroristes de pega

Uns no reivindiquen ni posen remitent i d’altres assenyalen sense proves

Qui amenaça de manera tan ridícula, miserable, gens sofisticada i amb estètica tan spaghetti western al final del primer quart del segle XXI a l’Europa occidental? Com és que passen els dies i ningú no reivindica les bales? Persistiran les amenaces més enllà del dimarts dia 4 de maig, quan hagin incidit el que incideixin en les eleccions de la Comunitat de Madrid? Ens dirà amb una certa diligència la policia si hi ha al darrere de les amenaces alguna organització capaç d’executar-les o si són uns pelacanyes que van per lliure sense cap classe d’organització al darrere? Deixaran Iglesias, Sánchez, Marlaska, Maroto i tutti quanti de crear una atmosfera en què s’assimili aquests terroristes de pega amb Vox? Em rebullen les tripes en contemplar aquesta pirotècnia de la hipocresia, la mesquinesa i la manipulació. Imprescindible remarcar com s’ha d’estar de tarat per enviar les bales o la navalla ensangonada a representants populars en vigílies electorals. També de llibre del món de les tenebres que algú que concorre a les eleccions es negui públicament a condemnar-ho encara i que els receptors hagin estat els seus adversaris polítics. Però tant o més que això, em fa caure la cara de vergonya l’esforç dels més progressistes de la història per col·locar sense cap prova a les espatlles de Vox aquestes amenaces delictives i cridar a les urnes per aturar-los. Terroristes de pega, els veig a tots plegats.

Dimarts. 27. ABRIL

Prou de fer el préssec

Retireu el suport al govern i s’acabarà la broma de no investigar el rei emèrit

No es pot negar que el que podríem anomenar “paquet de congressistes perifèrics” mostra en el seguiment de l’emèrit tota la tossuderia, la insistència, la perseverança i la resiliència possible. ERC, JuntsxCat, el PDeCAT, la CUP, EH Bildu i el BNG han tornat a registrar avui al Congrés una petició per a la creació d’una comissió d’investigació. Aquesta vegada per “les presumptes il·legalitats i irregularitats comeses per l’ex-cap d’estat i les influències polítiques, diplomàtiques i comercials amb l’Aràbia Saudita i el Kazakhstan”. Van veure el 30 minuts de TV3 d’aquest diumenge. “Es tracta de l’aportació d’un nou testimoni que confirma una notícia ja coneguda: Joan Carles I va rebre maletes carregades de dòlars de mans del president del Kazakhstan entre el 1990 i el 2019”, assenyalen en la petició, que, com tothom sap, quedarà morta a la mesa de la cambra baixa, on toparà amb el no del PSOE, el PP i Vox, com a mínim. Siguem clars. Tota la tossuderia, la insistència, la perseverança i la resiliència del paquet de congressistes perifèrics és de cara a la galeria. Si no, no ho farien, com diria l’àvia Neus, de sucre candi en la forma i en el fons. Ja heu guanyat una cita en la història. Pareu de fer el préssec. Si voleu registrar més peticions, registreu també la retirada del suport al govern més progressista i republicà de la història. O hi ha comissió d’investigació o al PSOE se li ha acabat la moma. Això és el que volem sentir. I ja veureu com s’hi posen!

Dimecres. 28. ABRIL

Sobra atur voluntari

Quina posterma de país hem creat, que fa cua per anar voluntari a l’atur?

El govern més progressista de la història havia acabat la setmana passada provant de fer funambulismes per distreure el personal de la crisi bancària i, sobretot, de la resolució de la crisi bancària. Molt de teatre, tant se val. Teatre a l’hora de demanar als directius a veure si poden ser una mica menys agressius i rebaixar la xifra de personal que volen col·locar en els expedients. Vinga queixes en públic mentre ignoraven olímpicament que en el cas de CaixaBank el mateix govern n’és accionista i té representació als òrgans de govern i canal per a la presa de decisions. Què ens expliquen, ara a nosaltres? Si el govern és copartícip de la decisió! O estan allà de convidats de pedra? O no saben com no sabia la dona d’Urdangarin? Més teatre encara amb els alts salaris dels directius (com si fossin d’ara i com si ho haguessin conegut ara) i espolsant-se les puces provant d’embolicar la troca amb el Banc d’Espanya. La realitat, sempre més brillant que la ficció, va desbordar govern i sindicats dilluns, quan El Corte Inglés va anunciar que havia trobat 4.312 voluntaris per deixar la feina i, a través de l’expedient de regulació, anar a engruixir l’atur. 4.312 voluntaris quan empresa i representants dels treballadors en buscaven 3.292, 1.020 més dels que buscaven. Un 31%. I ara què, cirerer? No passarà el mateix amb els bancs com ha passat sempre fins ara? Quina posterma de país hem creat, que fa cua per anar voluntari a l’atur?

Dijous. 29. ABRIL

Tu sí que vals, Capella

Ens les foten i ella no hi veu negatives. Hi veu una resposta “tècnica”

Dimarts, al Senat espanyol, a una pregunta d’ERC, el ministre de l’Interior va dir que no estava previst traslladar la comissaria de Via Laietana i que no hi ha cap pla per a la cessió de la titularitat de l’edifici. “No hi veiem motius operatius.” El govern espanyol “no en preveu” el trasllat perquè no vol “privar la societat catalana” de la possibilitat que les forces de seguretat “operin amb les infraestructures adequades”. La consellera Capella deu tenir un doctorat en l’art de fer veure garses per perdius i amb els coneixements d’aquest doctorat es deu automedicar i desxifrar missatges encriptats. Fixeu-vos, si no, com processa el tancament de Marlaska a buidar la comissaria i cedir-la. Ella diu que no ho interpreta com una negativa. Diu que és una resposta “tècnica”. Felicitats, Capella. Tu sí que en saps. Tu sí que vals. Què es pot interpretar com un “sí” de “no veiem motius operatius per al trasllat”? Què es pot interpretar com un “sí” de “no es preveu”? Que a l’Ajuntament el PSC i els comuns van votar a favor del projecte de memòria històrica a la comissaria? Que el 2017 el PSOE i Podemos també ho havien votat al Congrés? I què? Com si diuen missa. O com amb la fiscalia, que seria tan diferent de la de Rajoy. Avui, un altre cop partida doble. Recurs contra l’absolució dels síndics de l’1-O i denúncia per prevaricació i malversació contra l’alcaldessa de Cubelles pel pagament de quotes a a l’AMI. Tot molt tècnic, sí. També ho veig.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)