Opinió

Punts de vista

QUAN VAN ANAR PER LA SONIA

Aquesta agent va patir persecució per haver denunciat la foscor del cos de la Policía Nacional

La majoria de nosaltres, en algun moment de la infantesa somiem el que volem ser de grans. En alguns casos, la idea és tan clara que la persistència acompleix el somni. Això és el que va aconseguir Sonia Vivas: arribar a la Policía Nacional. Perquè ella sempre va voler perseguir dolents i protegir-nos d’ells. Va ser l’única dona de la seva promoció i la van destinar a Mallorca, amb l’honestedat a prova de bales.

Aquesta catalana, criada en un barri humil i una família treballadora, tenia clar que la seva feina consistia a servir els ciutadans. I estava segura que precisament des de la policia podria convertir en realitat el somni. No s’imaginava el que hauria de viure ni les conseqüències que tindria fer la feina per a la qual va aconseguir una plaça. Va començar a “veure coses rares”, coses que “no quadraven”. I a poc a poc es va anar adonant que aquells dolents, en alguns casos, estaven a dins de la seva comissaria, i que els mafiosos, els explotadors sexuals, tenien vincles estrets amb el cos policial. I la Sonia, va començar a denunciar-ho, perquè entenia que formava part de les seves obligacions.

Va ser per aquest motiu que alguns companys van començar a anar en contra seu. Assetjament, insults i fins i tot acusacions molt greus que pretenien apartar-la del cos només amb la finalitat que deixés de destapar les atrocitats que s’estaven cometent. Van arribar a denunciar-la per fets molt greus que s’ha demostrat que eren falsos. El Suprem ha sentenciat alguns dels seus companys, i n’ha enviat algun a la presó. Ara, la Sonia acaba de publicar un llibre: Cuando vinieron a por mi, en què relata en primera persona l’experiència i explica detalladament la foscor d’un cos al qual els ciutadans acudeixen a demanar ajuda i que, segons la seva opinió, necessita ser netejat per posar fi a comportaments abusius, corruptes i delictius.

La Sonia conserva la seva plaça a la Policía Nacional, però ara mateix no hi vol tornar. Una llàstima, tenint en compte que precisament el que necessitem són policies com ella. I a mi m’agradaria que tothom la conegués, perquè quan van anar per la Sonia, molta gent bona no va fer res. I aquest és el benefici dels dolents.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)