Opinió

Punts de vista

UNA DONA VALENTA

Casualment, trepitjo el carrer de Salt que porta el nom de Teresa Pons i Tomàs, una dona valenta

El dia abans que l’equip femení del Barça aconseguís guanyar la Champions, em vaig trobar, casualment, en un passatge amb el nom d’una dona que també va fer història: Teresa Pons i Tomàs. Havia d’assistir a un acte al Centre Cultural de les Bernardes i vaig aparcar a prop de l’antiga fàbrica Coma Cros, al barri del Veïnat de Salt. I, sense adonar-me’n, vaig posar els peus al carrer que porta el seu nom. Uns mesos enrere no hi hauria parat atenció perquè la desconeixia, però com que, últimament, he hagut de llegir certes coses, tenia el seu nom molt present. La Teresa, que va néixer el 1911 en aquest barri que l’homenatja amb un carrer, va ser una avançada del seu temps. I va fer història. Pons i Tomàs va ser la primera regidora de les comarques gironines, el 19 d’octubre del 1936, en el govern de la CNT i el Centre Republicà d’Esquerres a l’Ajuntament de Salt. Una fita extraordinària perquè, en aquell temps, les dones ho tenien molt difícil per ocupar càrrecs públics i polítics de primera línia. Amb 14 anys va començar a treballar a la Coma Cros i, més tard, va liderar els moviments vaguistes per exigir millores de les condicions laborals. Emprenedora, valenta, decidida i activa, a la Teresa li interessava el teatre, llegir, muntar a cavall, nedar i la política. Amb l’arribada, l’any 1931, de la Segona República, la Teresa tenia 20 anys. Els aires alliberadors que suposava per a una noia jove aquest període fins al 1939 és el que la va engrescar a entrar a les Joventuts Llibertàries. Aquesta empenta i l’amor que sentia per Salvador Piñol, un dels homes forts de la CNT-FAI de Girona, la van marcar. Piñol sovint feia xerrades al Centre Cultural la Floreal, on Pons i Tomàs hi assajava amb el grup de teatre Arte y Amor. Que Piñol fos vidu, que tingués dues filles i set anys més que ella no va ser cap impediment perquè es casessin. Els sentiments i les idees eren la base del seu projecte vital en comú. En un acte de llibertat personal, la Teresa va decidir fer cas al seu cor més que no pas al seu cap i va deixar la política.

Miro el rellotge i si no m’espavilo, faré tard. M’allunyo del passatge Teresa Pons i Tomàs, a Can Patrac de Salt, amb el somriure que m’ha procurat recordar aquesta dona generosa, compromesa i valenta.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor