Opinió

Punts de vista

ARA MATEIX

A casa nostra, del menjar que només serveix per omplir l’estómac i poca cosa més, en diem afartapobres. Si fem una cerca etimològica, comprovem que el verb afartar va acompanyat de l’adjectiu que defineix el subjecte que no té res o gairebé res, sigui aquest animat o inanimat, és a dir; una persona, un paisatge, un discurs, un país, una casa o un menjar. El concert polític del Liceu orquestrat pel govern espanyol, i sota la direcció de Pedro Sánchez, em va semblar això, un afartapobres de manual. Començant per l’obertura, en què, per allò de voler-nos guanyar per la llagrimeta, va mirar la partitura instrumental i, enlairant la batuta, va adreçar les primeres paraules en la llengua vernacla de esta bonita región que es la comunidad autónoma de Cataluña con ñ de España. I el públic format per catalanets de bona fe i amb les mans preparades per aplaudir, agraïts i emocionats. I per acabar-ho d’arrodonir, els que tallen el bacallà des del quilòmetre zero de la Puerta del Sol, la gesticulació i capteniment teatral perfectament disfressats de sentiments fingits; va continuar citant un fragment del poema Ara mateix, del nostre estimat Martí i Pol. “I som on som”, va llegir l’eminent estadista Sánchez com si ja tingués el cel guanyat perquè es veu que recitant un dels nostres la feina ja està mig feta. Ignorant el sentit dels versos, el noi Sánchez, que sembla encantat d’haver-se conegut, va tenir la gosadia de barrejar Martí i Pol amb les desafortunades paraules de l’escriptor Juan Marsé (“...els catalans poden continuar tancats amb una sola joguina: la discòrdia...”), orgullós ell d’haver-se negat de forma sistemàtica a ser entrevistat per la televisió catalana perquè va afirmar, i ho repeteixo textualment, que escrivia només en castellà perquè li sortia “dels ous”. I com que som on som i és des d’aquí que hem d’arrencar un nou camí, l’Estat espanyol ha pensat que amb els caramels made in indult s’haurà acabat el bròquil per a una bona temporada. Ja sabem que no són bons temps per a la lírica i que és evident que no estan avesats a llegir poesia i menys la de Martí i Pol. El poema Ara mateix, interpretat al piano per en Lluís Llach i acompanyat de la veu de la Sílvia Pérez Cruz i la recitació d’en Pep Guardiola, va cloure el concert de l’any 2012 organitzat per la Fundació Lluita contra la Sida, amb crits d’independència. Perquè cal posar-nos dempeus altra vegada i cridar qui som i que tothom ho escolti.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)