Opinió

La República que bull

LA DERROTA DEL GOVERN ESPANYOL

Sánchez ha passat de prometre “compliment íntegre” de les sentències a concedir els indults

La concessió dels indults ha permès l’alliberament dels nou dirigents independentistes després de 1.345 dies de calvari. Les imatges de felicitat de la seva sortida dels centres penitenciaris i de les seves famílies representen un autèntic alleujament col·lectiu, per molt que siguin encara molts els represaliats que pateixen l’assetjament de la justícia espanyola, ja sigui des de l’exili o a l’interior del país. Des de la perspectiva del conflicte, els indults són el resultat d’un llarg i complex procés de negociació i, cal no oblidar-ho, una mostra de feblesa de l’executiu espanyol, que s’ha vist clarament condicionat per la pressió europea, que dia rere dia posa en evidència les vergonyes de l’Estat. Bèlgica, Alemanya, Escòcia, el Grup de Treball de Detencions Arbitràries de les Nacions Unides i el mateix Tribunal de Justícia de la Unió Europea i, aquesta mateixa setmana, l’informe aprovat per l’Assemblea Parlamentària del Consell d’Europa. La seqüència de derrotes de la justícia espanyola en el terreny neutral d’Europa ha estat constant; i, sense aquest escenari, difícilment s’hauria produït el gir copernicà del govern espanyol. Pedro Sánchez va guanyar les eleccions manifestant el seu “absolut respecte i acatament” a la sentència del Tribunal Suprem i prometent el “compliment íntegre” de les penes dels presos independentistes. I, pocs mesos després, s’ha vist forçat a aprovar els indults. Només cal llegir els argumentaris que han transcendit per a cadascun dels expedients dels indultats per adonar-se dels capgirells argumentals que s’ha vist obligat a fer el govern espanyol.

En tot cas, amb la concessió dels indults, ni acaba la repressió ni, encara menys, es resol el conflicte. Caldrà veure, primer de tot, la voluntat i la capacitat de l’executiu espanyol per retornar a la via política i els límits d’aquesta. Caldrà veure, també, el to de les relacions entre els governs català i espanyol i el paper real de la taula de diàleg. I, sobretot, caldrà veure si al damunt d’aquesta taula s’imposen límits o hi ha una voluntat real de resoldre el conflicte. En l’extens dossier que trobareu en aquest número de La República, us convidem a reflexionar on som i cap a on anem. En tot cas, malgrat l’eufòria generada per l’alliberament dels nou dirigents independentistes, val la pena recordar que la repressió de l’Estat segueix plenament activa; i que només l’amnistia dels encausats, els presos i els exiliats permetrà girar full de debò. I, al mateix temps, que sense donar la veu a la ciutadania difícilment es podrà resoldre el conflicte.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)