Opinió

Tribuna republicana

GÈNERE, CORONAVIRUS I SALUT MENTAL

Els intents de suïcidi entre adolescents han crescut un 25% en el darrer any
La precarietat econòmica ha alterat la vida de persones amb trastorns

A mesura que les actuacions més restrictives per prevenir la transmissió del coronavirus desapareixen, tenim més temps i perspectiva per avaluar els efectes de la pandèmia en les nostres vides. El deteriorament de la salut mental n’és una de les conseqüències més greus, i la perspectiva de gènere és clau per abordar-la.

Els intents de suïcidi entre adolescents han crescut un 25% en el darrer any. El creixement ha estat molt més elevat entre les noies, que també han patit més trastorns de conducta alimentària que abans de la pandèmia. Segons una enquesta de la Diputació de Barcelona, entre l’alumnat de quart d’ESO, les noies han viscut pitjor els canvis generats per la covid-19. Elles compleixen més les recomanacions i són més responsables en els seus comportaments, en estar més preocupades per contagiar i contagiar-se. La relativa despreocupació dels nois contrasta amb el fet que, segons una recerca publicada al Journal of Clinical Medicine, els homes que contrauen la covid-19 tenen un pronòstic pitjor que les dones. Les causes de la percepció esbiaixada del risc s’han d’analitzar tenint en compte la socialització de nois i noies.

Un altre fet que impacta en la salut mental és la violència masclista. Durant el confinament, va augmentar. Obligades a passar tot el dia amb l’agressor, ells van reforçar el control sobre elles, a la vegada que el distanciament físic va facilitar aïllar-les socialment. A mesura que les restriccions s’han rebaixat, els feminicidis s’han disparat: els maltractadors ja no poden controlar les dones com ho feien abans.

L’aïllament als nuclis familiars durant el confinament també ha afectat la salut mental de les persones LGTBI, sobretot les menors. Algunes d’elles, han hagut de conviure amb familiars que no les accepten, al mateix temps que han deixat de relacionar-se en entorns que suposaven un espai segur. Segons Amnistia Internacional, la saturació dels centres sanitaris d’arreu del món ha aturat tractaments hormonals i intervencions de canvi de gènere, amb el patiment psicològic que comporta.

Les dones han estat a la primera línia de la gestió de la pandèmia, sent majoria en les professions de l’àmbit sanitari, la neteja, l’atenció domèstica –sobretot dones migrades sense papers que van perdre la feina durant el confinament i no van rebre cap ajuda– i d’atenció als supermercats, amb l’estrès que això ha implicat. Durant l’últim trimestre del 2020, el 90% de l’ocupació femenina creada va ser a temps parcial, i les dones són més proclius a mantenir el teletreball que els homes, una actitud que podria estar relacionada amb la seva major càrrega de responsabilitats a la llar.

La crisi econòmica de la covid-19 ha impactat en una generació de dones, homes i persones no binàries que tot just començaven a tenir una vida laboral estable després d’haver-se incorporat al mercat laboral en plena crisi econòmica del 2008. En el cas de força dones cis, homes trans i persones no binàries femella, la precarietat laboral ha significat endarrerir l’embaràs o tenir menys canalla de la desitjada, malgrat que la societat ha seguit pressionant les dones cis perquè tinguin descendència.

La precarietat econòmica ha alterat la vida de persones amb trastorns mentals o amb discapacitat física o mental, que necessiten un entorn estable i segur per fer front a les dificultats quotidianes. Moltes d’elles, juntament amb les d’avançada edat, han vist com les mesures d’aïllament físic han suposat una alteració de les seves rutines, molt necessàries per al seu manteniment físic i/o cognitiu.

Així doncs, la gestió de la pandèmia ha agreujat problemes ja existents en la societat catalana fins al punt que l’avenç cap a la igualtat –de gènere, ètnia o per raó de diversitat funcional– no només es pot aturar, sinó revertir. És per això que l’atenció de la salut mental ha d’anar acompanyada d’un reforçament del sistema sanitari públic, a fi de garantir una atenció universal, així com d’un enfocament que tingui en compte tots aquells condicionants socials que generen problemes de salut mental o en deterioren de previs.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)