LA INQUISICIÓ COMPTABLE

Segons l’article 136 de la Constitució Espanyola, el Tribunal de Comptes està dedicat a fiscalitzar “els comptes i la gestió econòmica de l’Estat, així com del sector públic”. Fins avui, però, aquest organisme ha estat incapaç de detectar cap cas de corrupció dels que han sacsejat la vida pública: ni el cas Bárcenas, ni la Gürtel, ni la Púnica, ni el cas Palau, ni els ERO d’Andalusia... Hom pot arribar a pensar que disposa de pocs recursos per dur a terme la seva tasca, però resulta que la seva presidenta cobra més de 122.000 euros anuals, disposa d’una plantilla de 700 persones amb un sou mitjà de 3.000 euros i el pressupost de l’ens és de 69 milions, 61 dels quals corresponen a personal. El problema no és la manca de recursos, sinó el fet que el tribunal s’ha convertit en un reducte de la dreta més reaccionària, disposada a amagar les vergonyes dels fidels i a perseguir sense treva els heretges. La seva presidenta és María José de la Fuente y de la Calle, neboda de l’exministre franquista Licinio de la Fuente, nomenada consellera a proposta del PP. Els conservadors també controlen set dels dotze consellers, entre els quals hi ha l’exministra Margarita Mariscal de Gante i Manuel Aznar, germà de l’expresident, i fins i tot han aconseguir col·locar a dit més d’un centenar de treballadors, que tenen familiars amb alts càrrecs a l’organisme o ho són d’antics consellers.

Aquesta mateixa setmana hem sabut que aquest organisme, exemple de pulcritud, eficàcia i imparcialitat, ha comunicat als expresidents Artur Mas i Carles Puigdemont, al vicepresident Oriol Junqueras i a altres 31 alts càrrecs de la Generalitat que els reclama 5.422.879,48 euros per despeses vinculades a la internacionalització del procés i el referèndum de l’1-O. L’objectiu d’aquesta actuació és evident: es tracta de dirigir la responsabilitat política de qualsevol despesa pública a persones molt concretes amb la idea no només d’enfonsar-los econòmicament, sinó també perquè serveixi d’avís a navegants. En realitat, com en el cas de la inquisició moderna, tots sabem que l’objectiu real no és preservar la puresa del catolicisme o fiscalitzar els comptes de la Generalitat, sinó aplicar un mètode de repressió que mantingui immobilitzada la població.