Opinió

Vista enrere

EL PAÍS DE LES DESIGUALTATS

Les dades, molt probablement, passaran desapercebudes. O, si de cas, centraran alguns reportatges puntuals, que s’acabaran oblidant amb el pas dels dies. De fet, quan es van donar a conèixer, van ser molt pocs els diaris que les van incloure a la portada. I, tanmateix, es tracta d’una notícia preocupant, que hauria de convidar a la reflexió i, sobretot, a la reacció per part d’aquells que tenen els instruments per revertir la situació.

Segons les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya, la taxa de risc de pobresa o exclusió (l’AROPE) ha augmentat en 2,7 punts i ha passat del 23,6% el 2019 al 26,3% el 2020. El deteriorament dels darrers mesos, que han denunciat reiteradament entitats com la Creu Roja i Caritas, no queda reflectit, la qual cosa fa suposar que ens trobem en un escenari molt pitjor. Si passem dels percentatges a les xifres absolutes, la dada és esfereïdora: gairebé 2 milions de catalans són pobres o podrien ser-ho. La pobresa, com sempre, té rostre d’infant, de persona gran i nouvinguda. Un de cada tres menors de 16 anys viu en famílies pobres, ho són una cinquena part de la gent gran i fins a un 61,6% de les persones migrades. Les dades no només ens traslladen la imatge d’un país més pobre, sinó també més desigual, amb el 20% més ric que va ingressar sis cops més que el 20% més pobre. I ens revelen, per tant, que vivim en un país molt més injust, malgrat els esforços i l’impacte de les transferències socials, que van arribar a un 61,4% de les llars catalanes.

Les dades, les mirem com les mirem, són extraordinàriament preocupants, amb famílies senceres que viuen al llindar de la pobresa i amb un país cada vegada més injust. I ens interpel·len a tots, sobretot a aquells que, des del govern d’aquí o d’allà, tenen els mecanismes per revertir aquesta situació. Difícilment n’hi haurà prou amb les mesures puntuals. Tal com afirma la Taula d’Entitats del Tercer Sector Social, l’única manera de fer front a aquesta pobresa estructural és amb “un canvi profund en les polítiques socials”. El nou govern té, doncs, un repte colossal: el d’avançar cap a un país més lliure, però també més just. Perquè sense justícia social difícilment hi haurà llibertat.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)