Opinió

Punts de vista

NI UNA COSA NI L’ALTRA

Miro al meu voltant i em faig preguntes que es van acumulant al calaix sense respostes

El clima que es respira és cada vegada més dens. La imatge és cada vegada més difusa. Els colors desapareixen i de sobte és com si tot es tornés en blanc i negre. Sense grisos. Llegeixo uns comentaris a les xarxes, sento la gent fer asseveracions tan greus que em quedo sense paraules.

La pandèmia, efectivament, està imposant la nova normalitat. I sorprèn veure que una de les principals qüestions que es volatilitza és la capacitat de fer-se preguntes. O potser s’ha esgotat ja després d’estar a casa tancats tant de temps sense cap altra cosa millor a fer que preguntar-nos a cada instant per tot.

Darrerament miro al meu voltant i em faig preguntes que es van acumulant al calaix sense respostes. I, mentre vaig guardant-les una darrere l’altra, contemplo els que no es qüestionen absolutament res. Jo cada vegada amb més dubtes, ells recopilant certeses. Els miro i els observo, no els agrada dubtar ni que els facin dubtar. T’insulten si et fas preguntes. T’assenyalen amb el dit.

Observo amb certa preocupació que cada vegada són més les persones que no es fan preguntes, que els molesta que se les facin els altres. Suposo que aquesta sensació de pertinença al grup, de fer el que toca i el que ordenen, dona la seguretat suficient per arribar a dir que, per exemple, aquelles persones que no es vacunin i s’infectin “no haurien de ser ateses en la sanitat pública”. A aquest punt estem arribant. Com si no hi hagués persones vacunades que també ingressen a l’hospital, com si no fos tot això una situació que ens ha agafat de sorpresa i que requerirà prudència i altes dosis de respecte per entendre que és un dret fonamental decidir lliurement sobre els tractaments que a una se li administren. Almenys de moment. I no estaria malament recordar també que la sanitat a Espanya és un dret universal segons el qual s’atén totes les persones que ho necessitin. Una cosa que no hauria de ser necessari recordar però que, veient això, no és sobrera.

El Consell d’Europa recomanava a principis d’aquest any que no es pressionés ningú davant la decisió de posar-se les vacunes. Recomanava que s’informés en detall i amb claredat sobre els seus possibles efectes adversos. I molt em temo que ni una cosa ni l’altra.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)