Opinió

Punts de vista

ANIMALS I DE COSTUMS

El missatge que el virus ja no mata, o no ho fa majoritàriament, n’ha rebaixat la importància, el perill i l’amenaça

Comencem la setmana amb un toc d’alerta, tenyit de certa desesperació, de les autoritats sanitàries d’aquest país. Resulta que, com que és agost i la gent fa vacances, cada cop més es troben amb ciutadans que, tot i tenir pautada la segona dosis de la vacuna que els toca, no es presenten a la visita. A alguns no se’ls localitza malgrat les reiterades trucades del personal sanitari, d’altres argumenten desconeixement o lapsus i d’altres mantenen que amb una dosi n’han tingut prou i que ja se senten prou protegits contra la covid-19. Tots, com deia un dels metges de ficció més reconeguts de la televisió, menteixen. La mandra del mes per excel·lència de les vacances ha estat el pitjor revulsiu per encarar amb garanties una tardor sense ensurts. Després d’una resposta multitudinària a la crida inicial per vacunar-se, quan es van anar obrint les franges d’edat i les cues als espais habilitats eren quilomètriques, s’ha passat a la més pura indiferència.

Diuen els experts que en aquest cas l’explicació beu de diferents raons. La primera, com dèiem, és que en aquest país hi ha poques coses que encara siguin inamovibles com ho són les vacances. Els dies de festa laboral no admeten ni retards ni canvis de cap mena, encara que ens hi vagi la salut, la pròpia i la dels altres, i que el protagonista sigui un virus que ha matat fins ara més de 22.000 persones a Catalunya i més d’1,1 milions arreu del món. La segona, i la pitjor, respon a la pèrdua de la por a la pandèmia. El missatge que el virus ja no mata, o no ho fa majoritàriament, n’ha rebaixat la importància, el perill i l’amenaça i, per tant, ha fet més laxa la necessitat de complir amb els protocols que tots tant vam exigir els primers temps. Les opinions dels tertulians de cafè, els interessos econòmics de les farmacèutiques i les proclames paranoides dels antivacunes tampoc ajuden a restablir la confiança en el sistema d’aquesta ciutadania tan desencantada com irresponsable. I és que, a mesura que guanyem en evolució tecnològica com a espècie, anem perdent en sentit comú.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor