La República que bull
RETORN A L’AUTONOMISME
La reunió del passat dilluns simbolitza la resurrecció de la política del peix al cove tan nostrada
En una escena de la pel·lícula Retorn al futur, un dels protagonistes, Emmett L. Brown, exclama: “Has canviat la meva vida. M’has donat un objectiu.” Doc, que ha rebut la visita del seu amic Marty McFly des del futur, descobreix, de cop i volta, que un dels seus invents estrafolaris li permetrà viatjar a través del temps i, fins i tot, modificar el futur. Aquesta setmana, el govern de Pedro Sánchez s’ha disfressat d’Emett L. Brown per retornar-nos al passat i, de passada, fixar un nou objectiu en les nostres vides.
La reunió de la comissió bilateral i la trobada del conseller Jordi Puigneró amb la ministra de Transports per pactar l’ampliació de l’aeroport d’El Prat, han generat controvèrsia i malestar; però, per damunt de tot, escenifiquen el retorn a l’autonomisme, per a satisfacció del PSOE i els seus aliats a Madrid i per a desesperació dels independentistes, tant dels que ho expressen obertament com dels que no. Hi ha un munt de símptomes que ens recorden els feliços anys de l’autonomisme. Com en els temps del peix al cove, els dos governs, el d’aquí i el d’allà, s’han intercanviat competències a canvi de pau política. Com en els temps del peix al cove, des d’allà s’ha valorat la trobada com a “fructífera” mentre que des d’aquí s’han titllat els acords d’“insuficients”. Com en els temps del peix al cove, la premsa i els partits conservadors de Madrid han clamat al cel contra “el xantatge dels separatistes”. Com en els temps del peix el cove, ha aparegut el policia dolent, en aquest cas disfressat de ministra de Sanitat, disposada a malmetre la mercaderia abans de provar-la i a fer-nos veure que el peix caduca abans de pescar-lo. De fet, com en els temps del peix al cove, sembla molt més el que es queda en la immensitat del mar que no pas el que acaba definitivament al cove.
L’ampliació de l’aeroport representa el punt culminant d’aquest retorn a l’autonomisme. Un complement perfecte, amb un conseller que va per lliure i torna de Madrid amb la seva pròpia pesca. Pluja de milions, ens diuen. Sí, però sense data i per a una infraestructura en què des d’aquí no es pot decidir ni la tipografia dels rètols. El PSOE ha aconseguit, de moment, imposar el seu relat, el d’un govern espanyol generós que retornarà la pau a la Gàl·lia a canvi de promeses de coves omplerts de tones i tones de peix. Un PSOE que s’esforça per situar el calendari el 2010, talment com si ens despertéssim d’un malson i com si viatgéssim en un De Lorean per retornar als feliços anys de l’autonomisme.
