Punts de vista
POBRA ESPANYA
Condemna a l’Estat pel procés contra Garzón per la mateixa falta de garanties en la seva operació del 1992
La Comissió de Drets Humans de les Nacions Unides torna a atacar el Regne d’Espanya. Pobra Espanya, que quan es tracta de processos judicials, només rep garrotades. Aquest cop sí, la notícia obre els diaris principals: la inhabilitació de qui va ser jutge de la Audiencia Nacional, Baltasar Garzón, va ser fruit d’un procés sense garanties. L’ONU diu que no va tenir un tribunal imparcial i que tampoc va poder recórrer a una instància superior contra la seva condemna. Per això exhorta Espanya a indemnitzar Garzón pels danys causats, a esborrar els seus antecedents penals.Quines coses, no? En el tribunal que va condemnar Garzón hi havia un jutge, Varela, que va formar part del tribunal que va condemnar els independentistes catalans. Era qui estava convençut que l’1-O va ser una performance delictiva, i tot i que estava jubilat, quan l’assumpte va caure en mans de la sala segona del Suprem, el Consell General del Poder Judicial el va habilitar expressamentperquè pogués participar en la sentència. Quines coses!
Un cop més, els nostres jutges queden en evidència per falta d’imparcialitat. Un cop més, des dels organismes internacionals al·lucinen per la presumpta falta d’escrúpols d’un sistema que és capaç de tornar a fer els ulls grossos per falta de garanties en processos judicials. La mateixa falta de garanties que fa uns anys ja va sentenciar i condemnar el Tribunal Europeu de Drets Humans, precisament per posar sota el focus un jutge que no va voler investigar les tortures denunciades per independentistes catalans. En aquell cas, el jutge també era Baltasar Garzón, i l’assumpte estava relacionat amb una operació que portava el seu nom i que es va dur a terme durant els Jocs de Barcelona. Eren altres temps, era quan Garzón investigava l’independentisme i quan semblava que no era necessari tenir en compte les garanties processals. Quines coses! Queda clar que el xarop democràtic l’haurien de prendre molts togats. Sorprenentment, els que cobren, presumptament, uns 4.000 euros al mes per fer classes particulars sense declarar el que en perceben, també tenen algun problema amb allò de la igualtat davant la llei. Els mateixos que persegueixen determinades pràctiques, resulta que participen en aquestes pràctiques que després denuncien. Quines coses!
M’alegro que les Nacions Unides tornin a posar el focus en un cas tan injust com la condemna a Garzón. M’alegra que es faci justícia amb un dictamen que segurament ningú tindrà en compte. Almenys tota aquesta martingala va sortint a la llum. Ara bé, no oblidem que hi ha molta tela per tallar i molta brutícia per netejar. I que esquitxa tothom.
Estem pendents de saber què dictaminarà la justícia europea respecte al judici del procés, però no fa falta ser endeví per anar sumant peces d’un puzle que cada cop deixa menys parts per mostrar: un estat de dret que ha tingut moltes dificultats per descansar sobre un estat democràtic. I aquesta és la font de gran part dels nostres problemes.
Pobra Espanya.
