Opinió

Escala de grisos

FEM LA VIDA MÉS FÀCIL ALS ANCIANS

La dignitat també depèn de fer compatible el món actual amb les necessitats de les persones grans

La bretxa digital, la desigualtat provocada per les noves tecnologies, té moltes cares. Ningú posarà en dubte que la mainada i el jovent estan tecnològicament avançats, però això no vol dir que siguin realment autònoms en el món virtual: la majoria perden el temps amb continguts d’escassa qualitat i a l’hora de la veritat no saben com obtenir informació vàlida, útil i fiable que els ajudi en el seu desenvolupament personal. Com a molt s’encomanen a sant Google i santa Viquipèdia per a tot allò que no sigui oci. Tanmateix, és a l’altra banda de l’espectre vital on la bretxa digital és més evident i cruel.

La pandèmia ha posat en qüestió el model assistencial a les persones grans que viuen en residències, perquè ha fet evident que faltaven –i encara falten– recursos. Ara bé, si sortim del confort hipòcrita que suposa culpar de tot els altres, veurem que en realitat som tots, el conjunt de la societat, qui ens hauríem de replantejar la nostra actitud envers les generacions que ens han precedit. Si no ho fem per bondat, fem-ho per egoisme. Si tot va bé, la majoria de nosaltres hi arribarem, a aquestes edats, i quan hi siguem voldrem que ens tractin amb dignitat. I la dignitat depèn de fer compatible el món actual amb les necessitats dels ancians. L’exemple més dolorós i quotidià és el de les entitats bancàries: la digitalització del sector és un greuge per a la gent gran que tota la vida havia anat a treure diners amb la seva llibreta a l’oficina i que ara ja no ho pot fer, que ha de demanar hora per a qualsevol consulta i que s’atabalen quan els parlen de fer servir internet. I no només bancs, també administracions que cobren taxes o impostos només en línia, o serveis que ara amb la pandèmia s’han de reservar amb cita telemàtica. Tot això són conseqüències de l’evidència arrelada que als ancians, no se’ls té prou en compte. Començant pel llenguatge, quan parlem d’avis o de jubilats, de vegades amb to paternalista, sense tenir en compte que aquestes paraules no sempre s’ajusten a la realitat. I acabant amb qüestions més pràctiques: les companyies de telefonia mòbil recullen dades dels telèfons intel·ligents per fer algoritmes relacionats amb la mobilitat dels ciutadans, però és evident que els resultats estan esbiaixats, perquè la majoria de gent gran no utilitza aquests telèfons. Per tant, els algoritmes els marginen, quan són precisament les persones que més s’haurien de tenir en compte a l’hora de decidir, per exemple, el temps que ha de durar en verd un semàfor. Aquests són exemples puntuals, però segur que tots podem trencar estereotips, donar visibilitat i fer la vida una mica més fàcil als ancians. Com ha fet una cadena de supermercats holandesa creant línies de caixes lentes, on es dona conversa a la gent gran que ho necessita. Massa sovint, només parlen amb algú quan surten a comprar.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)