Opinió

Punts de vista

ELS CACAUETS DE VILLAREJO

L’excomissari Villarejo ha comparegut aquesta setmana a la comissió Kitchen del Congrés i ens ha deixat un titular que està en totes les converses i tertúlies del país. Es veu que la claveguera donava hormones al rei emèrit per tal de baixar-li la fogositat, que això de tenir massa amants era un assumpte d’estat. Villarejo ha guanyat, ens ha tirat unes molles i nosaltres com coloms menjant de la seva mà. Cacauets per als micos que no veuen que el seu titular només fa que desviar l’atenció dels temes realment importants i que qüestionen la monarquia: el rei ha robat, ha evadit fiscalment i ha encobert un terrorisme d’estat que matava tot aquell que feia trontollar el règim. Volem el pa sencer però mentrestant mengem cacauets.

Tan grotesc és el personatge com ho són les declaracions de Felipe González demanant que torni el rei fugit i que bla,bla,bla de presumpció d’innocència. Com si la justícia no fos selectiva i no apliqués, en aquest estat podrit, el dret penal d’enemic. Als catalans, d’exemples, ens en sobren. I és que al regne d’Espanya, hi ha ciutadans tractats com reis i d’altres que no mereixen ni els cacauets de l’excomissari.

Tampoc sorprenen les declaracions d’un senyor X que evadeix les respostes sobre el seu paper en els GAL la mateixa setmana que l’esquerra abertzale ha fet un pas importantíssim per consolidar el procés de pau al País Basc, reconèixer el sofriment causat a les víctimes i dir que ETA hauria d’haver desaparegut molt abans. La pilota a la teulada de l’Estat, de qui s’espera un reconeixement de les altres víctimes, dels altres patiments, dels assassinats que Villarejo ha defensat públicament i de les tortures patides per centenars de joves bascos durant dècades. No hi ha terrorismes de primera o de segona. No n’hi ha uns de justificables i altres que no. Un país que s’indigna amb els ongi etorris i segueix donant veu a expresidents amb les mans tacades de sang. Potser és que al règim li anava bé ETA, i l’esquerra abertzale, amb la consolidació del canvi estratègic iniciat fa deu anys amb una aposta ferma per les vies no violentes, els ha deixat sense arguments. Però vaja, és igual si l’Estat ha assassinat, tenim els cacauets de la vida sexual del rei emèrit.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)