Opinió

Com hi ha món

POLICIA A LES ESCOLES

La tolerància zero a les escoles nord-americanes deriva cap a actuacions autoritàries i amb biaix racial i de classe

El 14 de desembre del 2012, un jove de 20 anys de Newtown, a l’estat nord-americà de Connecticut, va matar la seva mare a trets, es va dirigir a la seva antiga escola de primària, de nom Sandy Hook, i va perpetrar una de les pitjors massacres que s’han produït en un centre educatiu: va assassinar 20 nens i nenes d’entre 6 i 7 anys, i sis adults. Després es va suïcidar, deixant la incògnita dels motius del seu atac.

Aquells fets van commocionar l’opinió pública nord-americana i van obrir el debat sobre l’anomenada “política de tolerància zero”. Aquesta política es va estendre als anys vuitanta, en un intent de lluitar contra les drogues, la violència i les bandes en els entorns escolars. Molts instituts van començar a llogar guàrdies de seguretat, es van instal·lar detectors de metalls a les entrades dels centres, es va oferir entrenament a mestres i fins i tot es va arribar a proposar que poguessin estar armats a les aules. Tot això no va impedir, però, que els tirotejos s’anessin produint de manera recurrent: des de la matança de l’escola de secundària Columbine el 1999 (15 morts) fins a la massacre de la Universitat Virginia Tech el 2007 (33 morts). En aquests casos, com en el de l’escola Sandy Hook, les mesures de seguretat no van impedir les atrocitats, que només van acabar quan els assassins es van suïcidar. En canvi, molts especialistes estan advertint que les polítiques de “tolerància zero” deriven cap a actuacions autoritàries i amb un claríssim biaix racial i de classe.

El 2017, el districte escolar de Filadèlfia, a Pennsilvània, va haver de reconèixer que un agent de seguretat no havia actuat correctament quan es va endur un nen negre de primària als lavabos per esbroncar-lo per no haver sortit a temps de la classe d’art, i li va recriminar que es comportés “com una nena” quan la criatura es va posar a plorar. Aquest cas es va fer públic però molts d’altres, no.

Segons les dades del Centre per a la Integritat Pública (una ONG nord-americana de periodisme d’investigació), en el curs 2017/2018 més de 230.000 estudiants van protagonitzar el que es coneix com a “remissió”, és a dir que van ser denunciats a les forces de seguretat. No per delictes, sinó per casos d’indisciplina com ara replicar un mestre, parlar pel mòbil i barallar-se amb els companys. I el que s’està denunciant és que els estudiants negres, els hispans, els nadius americans, els discapacitats i en general els pobres tenen més possibilitats d’acabar en una “remissió”, molt sovint de manera arbitrària. I també s’ha vist que els que passen per aquest procediment tenen més possibilitats d’acabar empresonats, cosa que ja es coneix com a “canonada de l’escola a la presó”. Per això, i perquè –tal com recorden les famílies de l’escola Sandy Hook– l’arrel dels tirotejos és en la tinença d’armes, alguns centres ja estan substituint els agents de seguretat per mediadors. I han vist com es reduïen un 90% dels conflictes escolars que abans acabaven als jutjats.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)