Opinió

Punts de vista

PER SALUT MENTAL

Fa pocs anys, qui parlava de salut mental eren els seus professionals i quatre gats més. De fet, la consigna havia estat sempre parlar-ne poc i informar-ne menys, no fos cas que les estadístiques exercissin un efecte crida entre la població, no fos cas que ens pengessin l’estigma de la malaltia. Amagar el problema, fer veure que no existia, patologitzar-lo i medicalitzar-lo eren les úniques polítiques existents.

La pandèmia, però, ha fet aflorar amb força la necessitat de parlar-ne i, sobretot, de destinar-hi recursos públics. Les xifres són tan preocupants que, per fi, els polítics han mogut fitxa i ja se’n parla en forma de futur Pacte Nacional per la Salut Mental. Poca broma amb les 601 persones que es van treure la vida a Catalunya l’any en què va esclatar la pandèmia. Avui, els suïcidis són la segona causa de mort entre els joves. L’aposta és per la prevenció, per identificar el risc ben abans i per la normalització de les malalties mentals. És a dir, que els mitjans de comunicació en parlin sense embuts. En uns dies tindrem tota una Marató TV3 per fer-ho.

Però el problema va més enllà i està travessat per la societat capitalista i patriarcal en què vivim. Des de la pressió estètica, fins a la burla o el ciberassetjament. Des de l’exposició pública amb insults i befes a les xarxes socials fins a la violència econòmica o vicària sobre les dones. Des dels desnonaments fins al preu desorbitat de la llum, que fa triar cada cop més moltes famílies entre menjar o escalfar-se. Parlar de prevenció sense parlar de posar fi a un sistema patriarcal que ens emmalalteix és no anar a l’arrel del problema. Parlar només des del vessant mèdic i oblidar les causes econòmiques i socials no serà suficient.

Per a la salut mental calen cures, aquelles de què tant parlàvem en temps de confinament: les xarxes de suport perquè ningú quedi enrere, aquell juntes som més fortes. Cal que el bé col·lectiu i el dret a una vida digna prevalgui per sobre dels beneficis individuals i l’enriquiment dels de sempre, i que l’empatia i el respecte vagin sempre al davant de l’insult, el judici fàcil i l’agressivitat. Per salut mental, que el cuidem-nos no sigui només un eslògan, sinó una filosofia de vida.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)