Opinió

Escala de grisos

DE PANDÈMIA A ENDÈMIA

Que els governs facin plans, però que no comencin a parlar de ‘gripalitzar’ el virus quan encara no toca

En el pic de la sisena onada, amb rècords en les xifres de contagis per culpa de la variant òmicron, al president espanyol, Pedro Sánchez, no se li ocorre res més que explicar en un programa de ràdio que el seu govern ja s’està plantejant com passar de la pandèmia a l’endèmia. És a dir, començar a tractar el SARS-CoV-2 com si fos un virus semblant al de la grip, una malaltia que va circulant i que en determinats moments causa un pic de morts. Deixar de comptar els contagis per centrar-se només en els ingressos hospitalaris. Com era d’esperar, tot de científics han respost que encara és massa aviat per ser tan optimista. Ens agradi o no, aquest virus no està “humanitzat”. Les vacunes estan ajudant, i molt, que les xifres de morts no es disparin, però també poden haver generat una falsa sensació de seguretat, juntament amb el fet que tothom es pensi que l’òmicron és una variant més lleu. “Ho he passat com un refredat fort.” “Gairebé no he tingut cap símptoma.” Escoltar aquestes frases per tot arreu no ajuda a assumir que el coronavirus encara està matant una de cada cent persones contagiades. Pot semblar poc, però imaginem que al final –tal com semblen indicar les paraules de Sánchez– tothom s’acaba contagiant en un moment o altre. Suposant que cadascú de nosaltres conegui de manera més o menys estreta 400 persones, podem preveure que quatre dels nostres familiars, amics o coneguts acabaran morint. Potser nosaltres no estem en cap grup de risc i això ens dona una certa tranquil·litat, però la possibilitat hi és. Si ens oferissin bitllets de rifa amb aquestes opcions de guanyar un premi, segurament hi jugaríem. Però què passa si el premi és un desenllaç fatal? Les paraules de Sánchez no s’adiuen amb la gravetat de la situació i demostren un altre cop els greus problemes de comunicació que les administracions han demostrat durant la pandèmia. Segur que aquesta és una situació complicadíssima de gestionar, això no ho nega ningú, però també és cert que ja acumulem dos anys de rodatge i que si alguna cosa ha demostrat aquest virus és la seva capacitat de sorprendre. Que els governs facin els seus plans, només faltaria, però que no comencin a parlar d’endèmia quan encara no toca. Com diuen els experts, no pel fet de deixar de comptar els contagis s’acabarà el problema, tot el contrari. De moment, la covid no és ni un refredat ni una grip, així que no ens fem trampes al solitari i sobretot no abaixem la guàrdia. Perdre el respecte al virus és el pitjor que es pot fer ara, per molt cansats i farts que n’estiguem tots. Encara que la mortalitat s’hagi frenat gràcies a les dosis de reforç, la saturació sanitària és un problema per a tothom. La grip pot arribar a col·lapsar el sistema un cop l’any, però el coronavirus no dona treva i ho està fent en cada nova onada.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)