Opinió

Escala de grisos

MASSA MENTIDES

A diferència de les mentides sobre la pandèmia, ningú lluita contra les mentides estètiques que ens envolten

La pandèmia ha permès comprovar fins a quin punt les xarxes socials poden servir d’altaveu d’informació errònia, tergiversada o manipulada, no només amb relació al coronavirus sinó també a altres temes relacionats amb la salut. En aquest últim any hem pogut conèixer tota mena de teories, moltes de base conspirativa, dels antivacunes en general, els que sempre s’han oposat a totes les vacunes. Que una malaltia com la verola, que va matar 500 milions de persones només al segle XX, s’hagi pogut erradicar gràcies precisament a les vacunes és un detall al qual no donen gaire importància. També hi ha els antivacunes específics del coronavirus, els que diuen que ells s’han posat sempre totes les que toquen, però estan convençuts que les del SARS-CoV-2 no són de fiar. Apel·len a la seva llibertat individual per no vacunar-se, per molt que totes les gràfiques demostrin que és gràcies a les vacunes que hi ha menys morts. Ara, a més, també hi ha gent que s’està creient moltes altres ximpleries. Per exemple, les suposades bondats de la ivermectina. Aquest antiparasitari es va assajar contra la covid sense que finalment hi hagi evidències que funcioni, però per internet hi ha un munt de persones assegurant no només que cura el coronavirus, sinó també el càncer. Una nova barbaritat que s’afegeix a notícies falses, i per descomptat perilloses, com ara que el consum d’alcohol o fins i tot de lleixiu pot ajudar a matar el virus. Anys enrere també es va posar de moda una cosa anomenada MMS, de l’anglès Miracle Mineral Solution, que se suposava que curava malalties infecciones, degeneratives, tumors... Fins que les autoritats sanitàries van prendre mesures perquè a part de ser una enganyifa tenia efectes adversos greus. La preocupació sobre l’allau d’informacions sanitàries falses fins i tot té nom i l’OMS s’hi refereix com a infodèmia. Aquest mes de gener està prevista la creació d’un fòrum europeu promogut per aquest organisme i la redacció d’un document dirigit als governs europeus sobre com combatre el problema. Mentrestant, s’ha conegut la pràctica d’algunes firmes de moda femenina que utilitzen farcits per engreixar models primes. Volen vendre roba de talles grans, però busquen noies amb la cara afilada. Ho ha denunciat una model noruega que fa una talla M i que ha mostrat a través de TikTok les pròtesis d’escuma que s’ha hagut de posar per aparentar ser més grassa. Ella mateixa ho diu: no només es creen estàndards poc realistes amb relació al cos de les dones –models de passarel·la exageradament primes–, sinó directament impossibles. En el cas de les talles grans els quilos també es noten a la cara i no s’haurien d’amagar. A diferència de les mentides sobre la pandèmia, aquestes mentides estètiques relacionades amb la moda i la bellesa les tenim tots tan assimilades que passen per alt. No generen fòrums ni documents institucionals, i això que també afecten la salut física i mental de milions de dones.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)