Opinió

Punts de vista

QUERALT CASTELLET I ELS JOCS OLÍMPICS AL PIRINEU

La medalla de plata de Queralt Castellet en la disciplina de migtub als Jocs Olímpics d’hivern de Pequín és sens dubte un motiu d’alegria per a tots els amants de l’esport, però també per a tots els catalans i tots aquells que creuen que cal invertir més recursos i esforços en la promoció de l’esport de base, especialment el femení. Queralt és una campiona i un referent dels esports d’hivern des de fa temps, però no cal oblidar que ha hagut d’entrenar-se fora del nostre país, a Suïssa, per tal d’arribar a l’alt nivell esportiu que ha aconseguit, ja que a casa nostra no hi ha ni les infraestructures ni les condicions d’innivació que ho haurien permès. Malgrat això, la seva victòria ha estat de seguida utilitzada interessadament pels partidaris dels Jocs Olímpics al Pirineu el 2030, en una setmana en què el debat entre posicions oposades i territoris ha agafat protagonisme mediàtic. La Queralt no és una raó per fer uns Jocs Olímpics d’hivern en un país mediterrani en situació d’emergència climàtica, com no és per no qüestionar un model turístic caduc que ha portat problemes urbanístics, ambientals o socials al Pirineu, o és que algú pensa realment que tenir esportistes d’elit posarà fi a la precarietat i la temporalitat laboral, els problemes d’habitatge o la saturació de serveis i infraestructures que provoca un monocultiu de turisme de masses marcadament estacionalitzat?

El debat no es pot centrar en la promoció de l’esport de base i els seus valors, imprescindible en una societat com la nostra, inqüestionable la seva aposta. És fer trampa, perquè uns Jocs Olímpics res tenen a veure amb tot això, són política i interessos econòmics. El debat no pot anar d’esport, perquè aquí no hi ha debat, tots estem d’acord. Diferim en el projecte de futur per al Pirineu i els seus habitants i en les dinàmiques econòmiques per les quals cal apostar per posar fi al greuge històric d’inversió que tenim i als problemes que han comportat els seixanta anys que fa que apostem únicament per l’or blanc. L’opacitat en el projecte i la utilització interessada dels èxits esportius per part dels lobbies empresarials, quan històricament els ha importat ben poc l’esport de base, només fa que reafirmar la seva manca d’arguments, el seu xantatge als pirinencs. Es freguen les mans per cobdícia i no els importa ni la Queralt ni el fet que la bandera que ha representat sigui l’espanyola.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)