Opinió

Tribuna republicana

BRUIXES, MEMÒRIA HISTÒRICA

Restituir la memòria de les dones acusades de bruixeria és un acte de memòria històrica
El documental ‘Bruixes, la gran mentida’ té un discurs feminista i històric impecable

El Parlament català va aprovar a finals de gener una resolució per reparar i restituir la memòria de les dones acusades de bruixeria. És la cirereta del pastís de la campanya de la revista Sàpiens per recuperar la memòria de les més d’un miler de catalanes processades, torturades i assassinades durant la cacera de bruixes dels segles XV al XVIII. Un acte de feminicidi (assassinats de dones pel fet de ser-ho), institucionalitzat i encoratjat per la societat d’aleshores.

Reparar-les és un acte de memòria històrica, com ho és identificar els morts de la Guerra Civil que resten a les cunetes o reconèixer els danys que ha causat, i segueix causant, l’ocupació espanyola. Com ho ha de ser assumir la responsabilitat de Catalunya en el tràfic d’esclaus a Amèrica i en l’expansió del colonialisme espanyol. Per molt que, o precisament per això, nosaltres també en siguem víctimes i la nostra implicació en l’opressió colonial serveixi a l’espanyolisme per justificar la catalanofòbia. Entendre com la misogínia, la catalanofòbia i el racisme s’han manifestat en cada època i quines són les condicions que han permès que perdurin fins ara és un exercici democràtic, de respecte envers la memòria dels col·lectius als quals pertanyen els catalans, i de condemna de les opressions que condicionen el seu dia a dia.

La resolució del Parlament es fa seva part de les accions endegades per la campanya de Sàpiens, en la línia de processos fets a Escòcia, Noruega o Navarra. S’emplaça els ajuntaments a incloure al nomenclàtor dones del municipi condemnades per bruixeria, es demana impulsar estudis acadèmics sobre persecució de dones “injustament condemnades, executades i reprimides al llarg de la història”, i es proposa tractar la cacera de bruixes als currículums educatius. Les mesures encaixen en algunes línies d’actuació de la llei catalana d’igualtat efectiva de dones i homes. Se n’ha de seguir el desenvolupament. Els obstacles patits per moltes catalanes per avortar, malgrat la llei que ho empara, és un cas de com és de complicat fer complir les polítiques d’igualtat.

Sàpiens ha coproduït amb Televisió de Catalunya el documental Bruixes, la gran mentida, dirigit per Joanna Pardos. El film té un discurs feminista i històric impecable. Grinyola en la recreació del judici de Jerònima Hugueta, la Carbassera. Prenent com a exemple la cobertura mediàtica del cas Alcàsser, Nerea Barjola explica que l’exposició del cos torturat de les dones als mitjans de comunicació, i abans a les execucions públiques –com les de les caceres de bruixes– és una estratègia per escarnir les dones transgressores i advertir la resta. És problemàtic, doncs, que un relat feminista representi altra vegada el suplici femení, sobretot quan la informació dels experts ja descriu de forma vívida el patiment de les dones. Es podria haver donat més espai a informació que reforcés la tesi del documental: les creences que van legitimar la cacera de bruixes perviuen en la societat i encara afecten la vida de les catalanes. La tesi se sosté per la potència dels testimonis i les explicacions de les expertes, però caldria haver-la afinat amb informació de context.

El segon però del documental és l’estil xic, de llums de neó i música estrident i moderna, que contrasta amb l’època en què transcorren els fets. Malgrat que vol reforçar la subversió associada a les dones acusades de bruixeria, corre el risc d’estetitzar-ne el patiment i reforçar certa estètica pop que ha despolititzat la imatge de la bruixa. Fer bonic el dolor femení ha servit, per exemple, per comercialitzar certs aspectes de la lluita contra el càncer de mama, amb tot l’estol de mocadors roses, donacions mitjançant la compra de béns de consum i campanyes paternalistes, com la dels contenidors de vidre en forma de pits que Ecovidrio va distribuir fa sis anys. Malgrat això, és positiu que cada cop hi hagi més directores que facin continguts amb mirada feminista, i la tractin tan bé, i que els mitjans apostin per elles en horari de màxima audiència. És amb fets així que la societat enfila el camí de reparar el mal que ha fet a les dones considerades bruixes. Les d’abans i les d’ara.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)