Opinió

Des de Brussel·les

ART CATALÀ I UNIVERSAL

Visitar Ceret de nou m’ha fet pensar en com aquesta població encantadora destaca des del punt de vista cultural
El Museu d’Art Modern de Ceret ha reobert les portes amb un discurs museogràfic del segle XXI, ambiciós i excel·lent

Després de tres anys tancat, el Museu d’Art Modern de Ceret va reobrir el cap de setmana passat amb una exposició dedicada a Jaume Plensa absolutament imprescindible que m’ha servit de pretext per visitar de nou aquest temple cultural de primer ordre situat a la germana Catalunya del Nord.

El museu, que ja havia visitat en nombroses ocasions, presenta en l’actualitat un nou edifici de 1.300 metres quadrats i, coincidint amb la seva reobertura, articula un discurs museogràfic del segle XXI, ambiciós en els plantejaments i excel·lent en la seva execució.

Resulta admirable que, en una petita població de 8.000 habitants, hi hagi un espai cultural de referència en l’àmbit de les arts plàstiques pel qual han passat artistes de renom mundial com Hugé, Picasso, Braque, Gris, Soutine, Chagall, Herbin, Matisse, Miró o Tàpies. De Picasso, vaig quedar de nou atrapat per la seva Sardana de la pau, datada el 20 de setembre del 1953. L’obra remet a l’estada del geni malagueny a Perpinyà, després d’una setmana a casa del comte de Lazerme. Aquell dia 20, Picasso va visitar Ceret i va topar de nassos amb una ballada de sardanes que va immortalitzar amb aquesta obra evocadora i genial.

En relació amb l’exposició de Jaume Plensa, de la qual afortunadament s’han fet ressò d’una manera molt destacada els mitjans de la Catalunya del sud, vull posar-ne en valor no només el títol bellíssim, Cada rostre és un lloc, sinó la poètica que traspuen les tretze escultures de gran format i els vint dibuixos fets aquests darrers anys –entre el 2019 i el 2021, precisament els anys en què el museu de Ceret ha estat tancat– entorn del rostre humà. Aquestes cares, que podrien ser les de qualsevol ésser humà, ompliran fins al 6 de juny el Museu d’Art Modern de Ceret. Com sabeu, els rostres de Jaume Plensa fan referència a un poema més llarg escrit pel mateix escultor, en el qual defineix l’escultura com el gran lloc on trobar-se. Diu aquest català universal: “El rostre és el gran retrat de l’ànima. Seria com una porta que obrim als altres. Sempre he pensat que amb el rostre, ple de tics, de signes –movem la boca, el nas, els ulls…– creem com un alfabet de signes amb el qual podem entendre’ns amb els altres sense utilitzar les paraules.”

Visitar Ceret de nou m’ha fet pensar en com aquesta població encantadora i seductora destaca enormement des del punt de vista cultural, atès que també alberga l’excepcional Museu d’Instruments i de la Música i el Centre Internacional de Música Popular (CIMP), que dirigeix Oriol Lluís Gual amb molt d’encert. Aneu-hi, de debò, val la pena. Només un però... La retolació del Museu d’Art Modern de Ceret, si us plau, també en català!

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)