Opinió

La República que bull

PER LA PORTA DEL DAVANT

En la modificació de la llei de política lingüística s’hi dedueixen molts equilibris polítics, però molt poca claredat

Aquesta setmana, el Parlament s’ha convertit, una vegada més, en l’escenari d’un espectacle poc edificant i fins i tot desmoralitzador. Dimecres, els partits independentistes van ser incapaços de fer-se una foto conjunta per un tema especialment sensible com la immersió, un dels puntals de la cohesió social al nostre país. JuntsxCat va justificar l’absència del seu grup perquè ningú els havia convocat ni s’havia consensuat la iniciativa i no estaven disposats a córrer pel que van descriure com una urgència del conseller Gonzàlez-Cambray en plena vaga, mentre que des d’ERC es va replicar que no era veritat i que, en un primer moment, els diputats de JuntsxCat s’hi havien presentat.

El despropòsit va acabar de completar-se l’endemà. El problema, en aquest cas, no era una foto, sinó un text. Més concretament, una modificació de la llei de política lingüística per salvar, suposadament, l’escull de la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. D’entrada, el document acordat entre ERC, JuntsxCat, el PSC i En Comú Podem, ampliava la imatge d’unitat política, i aquest és un aspecte positiu. A l’hora de la veritat, però, el consens s’ha revelat extremadament fràgil: no hi va voler participar la CUP, el van rebutjar de ple els sindicats i les entitats i fins i tot un dels signants, JuntsxCat, es va apressar a desmarcar-se’n. Només per aquestes desercions, el pacte perd solidesa.

No obstant això, la iniciativa encara és més preocupant pel seu contingut, sobretot perquè, lluny de donar certeses, genera un munt d’interrogants. En el text acordat s’intueixen molts equilibris polítics i molt poca claredat semàntica. Un dels eixos de la modificació és la major presència del castellà que, a partir d’ara, “també és emprat [...] en els termes que fixin els projectes lingüístics de cada centre”. També es remarca que els centres podran optar per fer assignatures “en castellà” i no només “de castellà”. Un canvi rellevant. Si a tot això afegim la possibilitat d’adaptar-se a la casuística de cada centre, sembla més aviat que l’objectiu no sigui blindar el català com a llengua vehicular, sinó reforçar la presència del castellà. En tot cas, el document aprovat no té el consens de la comunitat educativa (un aspecte que comença a ser massa habitual) i no ajuda gaire a clarificar un escenari ple d’incerteses. Al final, fa la impressió, tal com va deixar anar la portaveu d’USTEC-STEs –el principal sindicat de l’ensenyament–, que no s’ha acatat la sentència del 25% “per la porta del darrere, sinó que s’ha fet per la del davant”.

Identificar-me. Si ja sou usuari subscriptor, us heu d'identificar. Vull ser usuari subscriptor. Per escriure un comentari cal ser usuari subscriptor.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor? Fes-te subscriptor per només 12 € l'any (1 €/mes)